la caixeta de música: música i educació

NOTA INFORMATIVA DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE COCENTAINA SOBRE LES RETALLADES EN ELS SERVEIS PÚBLICS

2012-02-01T19:41:00.000+01:00

PARLEM DE BUTXAQUES?

2012-01-21T13:31:00.000+01:00

Contra-protesta a la mesura de suprimir les activitats en els centres.

El dia 5 de gener de 2012, vespra de reis, mentre els pares i les mares del nostre alumnat ultimaven els preparatius reials que arribarien en forma de senzills o ostentosos regals (malgrat la crisi i malgrat també els resultats acadèmics) eixa mateixa nit a les llars de les famílies valencianes, el Consell de la Generalitat ens havia preparat als treballadors i treballadores del sector públic un portentós regal: un gran sac de carbó en forma de retallades com si la nostra conducta no hagués estat exemplar, o com allò que es diu als xiquets i xiquetes: t'has portat malament...

Tot i això, el decret no es va publicar fins al dia 10, quan ja estàvem totes i tots alegrement treballant. I és que som conscients que fa temps que les coses van malament, que estem pagant una crisi que han originat els bancs, que la política de grans “events” del nostre govern no és saludable per a l'economia de la ciutadania, que el nostre territori passa per una postguerra d'especulació devastadora, això sí, gràcies a la crisi (sort que l'aixeta s'ha afluixat i no poden continuar construint, encara que el mal ja està fet ), que a nivell educatiu ens han suprimit i suprimiran programes que garanteixen una educació de qualitat i equitativa, i tantes més coses que ja sabem (no per Canal9, evidentment). I és aleshores quan una part de la gent que treballem en el sector públic s'adona que cal prendre mesures dràstiques contra tot açò, perquè, permeteu-me l'atreviment, ens toquen la butxaca! Evidentment que sí! Ara que ixen a la llum totes les barbaritats corruptives i tots els negocis encoberts dels representants polítics que ens governen i que mentre tot anava bé fa uns anys el nostre gremi no tenia la importància que té ara... I ara la té, i és que no hi ha res millor que sacrificar la cosa pública per a salvar tota la destrossa que han fet sense pensar en res més que en la seua butxaca. Sí senyores... i continuem parlant de butxaques. No tindrem prou sastres per a tanta butxaca!
Companyes i companys, cal prendre mesures i oferir resistència davant tot açò, però compte amb el que fem. Cal demostrar, ara més que mai, que el sector públic està fort i sa. Ens hem soterrat, hem portat dol, hem fet tota classe de reivindicacions per fer vore el nostre malestar davant tota l'allau d'amenaces contra l'educació pública que fa temps que patim. Ara, però, cal que reviscolem i demostrem, una vegada més, la nostra eficiència. Cal que prenguem mesures que no perjudiquen l'educació pública. Amb el suport i la confiança dels sindicats hem de portar endavant una sèrie de mesures per tal de tombar eixe Decret-llei que no va enlloc, perdoneu, sí que va a un lloc: a afavorir el sector privat.
No oblidem que l'educació i la sanitat públiques són un dret de la ciutadania i amb esta línia que està prenent Europa patirem molt, molt... Si ens parem a reflexionar i fem una ullada al passat podrem albirar el futur que ens espera. Els nostres néts/es arribaran a viure o “malviure” com ho van fer els nostres avies i àvies (em referisc als qui som de sang roja i classe treballadora, evidentment).
I és que amb l'educació no es juga. Eixa irreflexiva idea que corre pels claustres dels nostres centres de suprimir totes les activitats extraescolars i complementàries que realitzem de manera vocacional als nostres centres no és sana. És curiós que molts centres s'hagen aferrat a eixa mesura sense tindre en compte que si deixem de dedicar activitats a commemorar el dia de la pau mundial, el dia de la dona treballadora, el dia contra la violència de gènere, els tallers sobre educació sexual, sobre la prevenció de drogodependències, les activitats culturals, les presentacions de llibres, els recitals de poesia, els concerts i les audicions, les eixides al teatre i als museus, les trobades musicals, els concursos matemàtics, les conferències científiques... i podria continuar més, i més, i més... però també ho podeu fer vosaltres que ja sabeu de què parle.
Si ens carreguem tot això, encara que siga temporalment, estem fent un pas enrere. Fer un viatge cultural i fins i tot lúdic pot ser molt important a una determinada edat. Si privem el nostre jovent d'eixir de les quatre parets de l'aula i aprendre tot allò que hi ha al món i que forma part del món i la vida, estarem aconseguint allò que pretenen: reduir més encara l'ensenyament públic a la condició de menyspreable que li volen atorgar i gaudir de la poca autonomia que, al final, ens quedarà.
I sí, digueu si voleu que esta mesura afectarà les agències, i les empreses d'autobusos i tot això i allò... Fins i tot corre la veu d'una altra proposta de no portar llibres ni material... Molt bé, i les papereries posaran el crit al cel. Companyes i companys, a vore què fem. Amb estes mesures acabarem posant el crit al cel nosaltres. No podem deixar de banda la nostra funció de docent, això seria fantàstic per als qui decreten les retallades! Així encara seria més fàcil dominar el ramat.
Si realment creiem en la nostra feina, fem-la ara millor que mai. Deixem les pors a un costat i parlem clar. Diguem les coses com són:
Reflexionem amb el nostre alumnat sobre tot el que està passant.
Relacionem la realitat amb cadascuna de les nostres especialitats. El professorat d'economia que explique com s'ha originat la crisi; el de tecnologia que treballe les estructures dels grans “events”; el de llengua que analitze les notícies i així cada especialitat que es busque la manera de treballar la crisi (també d'idees) com a tema transversal.
Fem excursions nocturnes als nostres centres i acampem allà.
Anem cap a la vaga indefinida. Si ho fem, fem-ho com cal i de manera unitària, però no agafant baixes perquè sí o faltant a treballar justificant la falta. Això només ens condueix a fer que eixa imatge falsa que tenen del funcionariat públic de “malfaener i acomodat” no s'acabe mai.

Són una sèrie de mesures que anirien afegides als acord unitaris que han signat els sindicats i a les mesures complementàries a la campanya general.

Acords unitaris dels sindicats:
Coordinació dels Serveis Jurídics per a recórrer el decret-llei de retallades.
Manifest conjunt general. Informació sectorial i manifest sectorial.
Petició entrevista President de la Generalitat demanant-li la retirada del Decret-Llei.
Arreplegada de signatures demanant la dimissió del conseller José Manuel Vela.
Informació gràfica i escrita per a informar la ciutadania.
Convocatòria d'assemblees per sectors.

La butxaca està foradada, el vestidet ja ens para antigós, però nosaltres continuem lluint-lo de fa anys encara que ja comença a vindre'ns justet. L'educació pública està en les nostres mans, i si ens deixem les mans a les butxaques no aconseguirem res.

NO A LA SUPRESSIÓ DE LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS I COMPLEMENTÀRIES PERQUÈ LA GENT QUE ENS IMPLIQUEM A FER -LES SABEM QUE HI HA MESURES A PRENDRE MÉS EFICIENTS. PER LA DIGINITAT DE LA PÚBLICA!

Ester Carpi
professora de música a l'IES Xebic d'Ondara

Txalaparta amb els alumnes del taller de música de 1r d'ESO

2011-12-14T18:12:00.000+01:00

Al llarg d'unes sessions els alumnes del taller de música de 1r d'ESO s'han endinsat en el món d'este encisant instrument vasc. Es toca per parelles i colpejant alternativa i rítmicament uns tablons de fusta (també d'altres materials) que sonen a diferents altures .

És un treball rítmic molt interessant perquè el rítme es fa alternant els colps d'un txalapartari i de l'altre, no dels dos a la vegada, amb el que el treball de coordinació entre els dos músics és el més important.

La nostra txalaparta està feta de fustes que la gent no volia, i els pals per a colpejar se'ls poden fer els mateixos alumnes.

Ací teniu unes imatges del taller:

txalapartem from lacaixetademusica on Vimeo.

DVD de la Trobada COM SONA L'ESO MORELLA 2011

2011-11-17T20:17:00.002+01:00

Ja tenim a les nostres mans el DVD de la trobada COM SONA L'ESO 2011 a Morella. Qui estiga interessat, passeu per l'aula de música a parlar en Josep. En ell trobarem l'estrena que férem de l'Obra de Carles Santos "Morellar Morella" ( jo tinc un grandíssim record amb els meus alumnes quan ens estàvem pintant les cares i començàrem a encendres les torxes, hauríeu d'haver vist les seues cares d'emoció).

També podem veure l'enregistrament del concert de la nit del divendres.

La música, el compromís i l'educació es donaren la mà en aquesta Trobada màgica...

www.comsonaleso.com

DIRECTES AL PATI: Andreu Valor

2011-11-08T17:16:00.001+01:00

Avui hem començat una nova proposta musical per als esplais de l'IES Pare Arques: es tracta d'una sèrie de concerts en directe al llarg de la mitja hora de l'esplai. La intenció és acostar la música i músics en directe i en xicotet format als alumnes i professors entre mos i mos a l'entrepà.

La idea és que els concerts siguen oferits per artistes i grups convidats, així com pels músics, cantants i grups que hi tenim en el nostre centre, que en tenim i molt bons.

El primer concert del cicle DIRECTES AL PATI ha estat a càrrec d'Andreu Valor, cantautor contestà i Berta Iñíguez, alumna de l'institut que habitualment l'acompanya en les seues actuacions. Cal dir que Andreu havia sigut en la seua època alumne de l'IEs Pare Arques.

Andreu Valor ens ha oferit una xicoteta mostra del seu repertori, temes amb una marcada implicació social que tenen la mirada posada en el present per construir el futur. Personalment, m'agrada molt escoltar els cantautors com ho hem fet avui, amb l'arropament sols de la seua guitarra i mostrant-nos el seu costat més íntim. La seua veu, plena de matissos i caràcter s'ha convertit en la veu de tots els assistents, que l'escoltaven atents i en silenci. Una veu que te una parella de ball senzillament màgica, Berta Iñíguez. La nostra Laia està assolint una gran personalitat als escenaris, i amb el pas del temps la seua seguretat en ella mateix l'està convertint en una magnífica cantant.

També pense que cal destacar l'èxit de públic, així com el seu respecte i bon fer.

Moltíssimes gràcies a Andreu i a Berta per l'esplai que ens han fet passar, i moltes felicitacions de tot l'IES Pare Arques.

http://www.andreuvalor.com/

Ara podeu veure Laia a l'institut de les meravelles ON-LINE

2011-10-16T14:57:00.048+02:00

Bon dia, companyia. Ja podem veure a Laia. Hem penjat la pel·lícula musical LAIA A L'INSTITUT DE LES MERAVELLES a internet per a que tots i totes la puguem veure. La qualitat d'imatge està un poc rebaixada per qüestions de pes de l'arxiu, però bò (com em diuen els alumnes).

Cal prémer el següent enllaç:

LAIA A L'INSTITUT DE LES MERAVELLES

o be directament premeu sobre la imatge:

Laia a l'institut de les Meravelles per lacaixetademusica

Anireu a un web, dailymotion, on està allotjada la pel·lícula. A canvi de deixar-la allí, ens posen uns segons de publicitat al començament (però se'ls podeu botar prement una "x" que hi ha dalt de la pantalla a la dreta). La podeu veure en pantalla completa polsant el requadret que hi ha baix a la dreta en la pantalla on apareix la pel·lícula.

Si voleu llegir un escrit per saber més de la pel·lícula, llegiu més avall la següent entrada del bloc, a càrrec de Josep Martínez. I si algú vol tindre una edició física de la pel·lícula en DVD (amb molta més qualitat que online), que es pose en contacte amb nosaltres. En una o dues setmanes ja les tindrem preparades.

Esperem que vos agrade...llum, càmera...i ACCIÓ

LAIA A L'INSTITUT DE LES MERAVELLES al CINECLUB DE L'IES PARE ARQUES

2011-10-16T14:51:00.002+02:00

CINE-CLUB A L’INSTITUT.

PROJECCIÓ 115a:

LAIA A L’INSTITUT DE LES MERAVELLES (2011)

(Laia a l’institut de les meravelles)

- DIRECCIÖ: Josep ALCOVER i els alumnes de Batxillerat de música.

- GUIÓ: Josep ALCOVER.

- PAÍS VALENCIÀ. 2011, musical, color, 55 min. V. O. (català).

- FOTOGRAFIA: Josep ALCOVER.

- MÚSICA: Arthur Caravan.

- INTÈRPRETS: Berta Íñiguez, Carla Nacher, Enric Moltó, Andrea Crespo, Santi Cervilla, Mario Coloma, María García, Ana Camps, Albert Faus, Albert Ripoll, Ainoa Brotons, Hannane, David Pascual, Ruben Galera, Moisés Crespo,Josep M. Sanchis, i la resta dels alumnes de Patrimoni Musical Valencià de 1r de Bat de l’IES Pare Arques de Cocentaina.

Cartell de la pel·lícula (Mario Gómez).

Quasi no ho podem creure però resulta que la projecció 115a del cineclub va i es una pel·lícula nostra, feta a casa per un conjunt de persones treballadores dirigides pel professor del departament de música Josep Alcover. I sí, es tracta d’un migmetratge en vídeo, però per a nosaltres i per als actors és de fet una pel·lícula com les del cinema. Perquè els actors han sigut els alumnes de l’institut que han fet el possible per interpretar allò que Josep Alcover els indicava. Perquè no contents amb la difícil feina d’actuar han hagut de cantar les cançons del grup alcoià Arthur Caravan i perquè ho han fet realment molt bé. Utilitzant de vegades el temps que l’optativa de 1r de Batxillerat “Patrimoni Musical Valencià” els permetia, però també utilitzant una bona part del seu temps lliure, perquè els actors han vingut a rodar quan ja les classes havien acabat, perquè han hagut de desplaçar-se fora del poble per rodar algunes escenes, perquè han hagut de matinar quan no els tocava, perquè han demostrat tenir il·lusió i ganes de concloure bé el projecte. I ho han aconseguit.

Josep Alcover ja venia demostrant les ganes de realitzar un projecte audiovisual i musical com aquest. Els cursos anteriors l’hem vist adaptant la història del Tirant Lo Blanc a totes les llengües vives de l’institut a través de la mirada del còmic. L’hem vist rodant una història utilitzant una efectista tècnica de la fotografia fixa animada pels zooms

LA HISTÒRIA

Laia és una alumna de batxillerat d’un institut qualsevol on les coses transcorren amb la normalitat i la monotonia amb què normalment transcorren les coses. Els professors de l’institut de Laia fan la seua feina, però sense apassionar-se massa (per dir-ho suaument), Laia és una alumna amb una sensibilitat especial i tal vegada per això és precisament ella qui veu una possible eixida per a trencar una mica amb la rutina que l’angoixa. Una aparició fantàstica que ens condueix a l’univers creat per Lewis Carroll a la seua obra Alícia al país de les meravelles (també present al títol de la pel·lícula) la farà creuar a l’altre costat de l’espill on les coses poden ser d’una altra manera. Tal vegada com cadascú vol que siguen. Lluny dels seus companys adormits i dels seus professors avorrits Laia descobreix que un altre món és possible. Però el món fantàstic no està mancat de perills doncs la Regina de Cors pot glaçar-te d’una mirada o d’un cop de veu (vaja autoritat la de Carla Nacher!). A la fi la pel·lícula no sols és un càntic al treball coral i fet entre tots (genial l’escena del ball final on participen alumnes i professors al pati de l’institut on llueixen les columnes pintades també per alumnes i professors sota la direcció del Departament de Plàstica), sinó també a la llibertat individual de cadascú i al respecte per la diferència. En aquest cas cal destacar a parer meu l’escena rodada al Col·legi El Bosco, on un xiquet increïble (Brotons) interpreta a la perfecció el rol de l’alumne obligat a ser com els altres, a fer com els altres. Tot això sense que hi haja mala voluntat en la mestra (també molt bé Andrea Crespo), sinó només la reproducció dels estereotips que hem après d’altres i que repetim sense pensar (molta atenció a la lletra de la cançó).

També m’agradaria destacar les dificultats tècniques que comporta un treball com aquest i com les ha intentat resoldre Josep Alcover. D’antuvi cal saber que ha rodat només amb una càmera, amb el que això significa, és a dir, la dificultat de combinar els enquadres, de vigilar la posició de cadascú a l’hora de repetir l’escena des d’un altre angle i de controlar fins i tot la roba dels alumnes que pot canviar en qualsevol moment, més encara si cal rodar una escena entre dos dies. A banda d’açò està la qüestió del so, captat de forma directa amb un micròfon sostingut d’una perxa, però sotmès a les inclemències pròpies d’un institut: portes que s’obrin, alumnes que criden des del fons d’un corredor o timbres que sonen en el pitjor moment. Finalment Josep va descartar el doblatge de les escenes tal i com volia en un principi. Després calia ajustar perfectament les escenes amb música. Una música directa, alegre i molt efectiva, cedida generosament i amb molta il·lusió pel grup alcoià Arthur Caravan. Cedida sense la veu del cantant, perquè ahí havia de col·locar-se la veu dels nostres cantants.

Les escenes musicals resultaven molt difícils, i cal destacar ací l’esforç i els magnífics resultats extrets pels alumnes. L’excel·lent veu de Berta Íñiguez, qui no deixa d’aprendre de la mà del cantautor contestà Andreu Valor i que ja ha actuat en molts escenaris importants com València o Barcelona. També la magnífica veu i interpretació de Mario Coloma, en una escena rodada al teatre de Castelló de la Ribera. I el descobriment de la portentosa veu d’Enric Moltó, que se’n surt perfectament en una cançó ben difícil. I en fi, les veus de tots aquells que s’han esforçat per fer una cosa que no està a l’abast de tothom.

Un projecte genial, que encoratja la nostra malmesa educació pública a continuar endavant i a fer front a aquests temps que, a cara de gos, se’ns posen endavant desprestigiant de vegades la nostra feina i reduint-la a un simple tràmit de 20 hores setmanals. Ací hi ha treball, com veureu o haureu vist. Un treball de molts, també sobretot un treball de Josep Alcover, però a la fi de molta gent (alumnes, músics, professors, dissenyadors de vestuari, plàstics, tècnics de so, etc.) que desinteressadament s’implica amb il·lusió per fer que l’educació i els instituts no siguen llocs grisos on es creuen els dits perquè el matí acabe sense cap desgràcia sinó que siguen llocs on aprendre a treballar junts i a conviure. A crear, en definitiva, perquè segurament la creació és la millor eina de resistència contra aquesta dèria d’eixugar-nos l’avenir, de retallar-ho tot menys els cabells que vertaderament s’haurien de retallar que ni són els nostres, ni són els del nostre futur representat pels nostres alumnes.

Josep M. Sanchis.

www.cineclubiesparearques.blogspot.com

Voleu conéixer un poc més els personatges de Laia a l'institut de les meravelles?

2011-10-16T10:08:00.002+02:00

Ací teniu algunes imatges dels artistes de la pel·lícula:

Enric és el conserge, qui tot ho sap

El Rei de la classe, Sergi

Quina quadrilla de TOTSFEMCLASSE, Maria, Albert, Ainoa i Hannane

La Reina de Cors, Carla, et pot fulminar amb la seua mirada

Mario és el nostre gat... i Antoni... i qui vullgues que siga

La nostra cort te les seues nobles, Marta, Andrea i Nerea

La nostra mestra, Andrea, amb Maria

Aquestos són els protagonistes de LAIA A L'INSTITUT DE LES MERAVELLES

Ie, molt de compte, que estic envoltat de dos de les protagonistes, Berta i Carla.

Tenim l'exercit més templat del món de les meravelles, Santi, Ruben, David i Moisés

Estos personatges si que son meravellosos, Mario i Albert

La nostra fantasma de la setmana cultural, Ana

I com no, Berta, la nostra Laia que ens endinsarà a l'institut de les meravelles

LAIA A L'INSTITUT DE LES MERAVELLES

2011-09-26T12:54:00.000+02:00

Per fi, ja ho podem dir... el proper dijous 29 de setembre, a les 20:00h, al centre cultural EL TEULAR de Cocentaina, estrena de LAIA A L'INSTITUT DE LES MERAVELLES.

LAIA A L'INSTITUT DE LES MERAVELLES és una pel·lícula musical que hem fet des del departament de música de l'IES Pare Arques, i que ens conta la història de Laia, una alumna de batxillerat que descobreix que un institut pot amagar molts secrets, i que algun d'ells et pot canviar la vida per sempre...

El projecte ha estat realitzat pels alumnes de música de Batxillerat, però comptant amb la col·laboració dels alumnes i professors de l'institut, així com els alumnes del col·legi El Bosco, també de Cocentaina.

Musicalment, tota la banda sonora està basada en el primer disc del grup Arthur Caravan. En començar el projecte, ens posàrem en contacte amb ells i els demanàrem si ens podíen passar la música de tot el disc sense la veu del cantant. Nosaltres hem agafat i hem canviat les lletres, adaptant-les al guió de la pel·lícula.

Totes aquestes cançons son cantades pels mateixos alumnes que actuen a la pel·lícula, en un impressionant treball de d'esforç i superació per part de tots els alumnes participants. Les coreografies del musical han estat pensades i treballades per tot el grup basant-se en escenes de pel·lícules musicals més o menys conegudes: a partir d'aquestes coreografies, entre tots hem creat els nostres propis moviments de ball.

A nivell tècnic, cal destacar que tota la pel·lícula ha estat enregistrada amb una sola càmera de video, amb el que hem tingut que superar molts entrebancs, sobretot en el muntatge final.

El cartell de la pel·lícula ha estat fet per l'alcoià Mauro Gómez.

Estem molt contents, tots els qui hem participat, d'aquest projecte audiovisual. Esperem veure-vos a tots en l'estrena, i si no podeu vindre, però teniu interès en veure-la, poseu-se en contacte amb nosaltres ( lacaixetademusica@gmail.com ), i veurem com ho podem fer.

ESTRENA DE LAIA A L'INSTITUT DE LES MERAVELLES

DIA: dijous, 29 de setembre de 2011

LLOC: Centre Cultural El Teular de Cocentaina

HORA: 20:00h

Entrada LLiure

Bon dia, companyia

2011-09-12T10:36:00.000+02:00

Ieeeee, despertem-nos, que el nou curs ja ha començat, i no ens pot pillar amb el pas tort.

Aquest serà un any intens i treballat, ja que se'ns venen moltes coses al damunt. Cal ser conscients del que volem ser per tindre clar el que és i serà bo per a tots nosaltres com a societat. Sonen moltes sirenes i obscurs voltors ens miren des de la televisió amb la mirada amenaçant de la por, marcant-nos un camí que ens allunya d'uns ideals que cada vegada semblen més ideals.

Quan jo era menut i començava a estudiar solfeig al musical del meu poble, el meu mestre volia per tot que jo tocara el clarinet, i jo no volia.I ell s'encabotava en que jo havia de tocar el clarinet, que era el que més em convenia i jo cabut que no.

Finalment, vaig acabar tocant el trombó

Companyia, bon vent i...

ens han tancat la paradeta al youtube

2011-04-18T16:50:00.000+02:00

Companyia, no se si s'haveu adonat que no es poden veure cap dels videos que hem penjat al youtube des de la caixeta de música. El divendres passat, quan hi vaig intentar accedir al meu compte del youtube, no em va deixar i em posava que aquest compte havia estat cancel·lat.
Perquè?
No tinc ni idea. Aquest compte l'usava per penjar videos i detalls dels projectes a l'aula de l'institut, tots els videos que hi he penjat han estat fets per mi. No hi havia res que infringira cap dret d'autor. A més, en aquest cas, deurien haver cancel·lat aquest video, no el compte. Almenys, avisar que hi havia alguna cosa que no estava correcta.
Però no han dit res de res, simplement, han cancel·lat i s'han perdut tots els videos que estaven allí allotjats.
I ara que?
Molt fàcil. Sembla que no hi puc fer res. No hi ha cap lloc on pugues adreçar-te per demanar-los alguna explicació del perquè, o demanar-los si ha estat un error, xè, el que siga (si algú sap si hi puc fer alguna cosa, que m'ho diga).

Així que disculpeu el no poder veure'ls, intentaré anar penjant poc a poc (pense que hi tardaré prou, hi havia molts videos allotjats) en altra plataforma, i res, mira, avant.

col·laboració amb Obrint Pas

2011-04-12T16:20:00.000+02:00

El passat 2 d'abril, el cor d'alumnes de l'IES Pare Arques ens n'anàrem a fer una col·laboració molt especial: cantar amb OBRINT PAS. Va ser en un concert de La Gira, organitzat pel Centre Social El Terra, Benimaclet t'estime, Maulets i Escola Valenciana.

Per als nostres alumnes va ser una vivència que no oblidaran: viure i participar de prop en un concert tan gran, amb els seus ídols musicals (aprofite per agrair la paciència que tingueren tant els de la Gossa Sorda com els mateixos Obrint Pas, que foren assajats pels nostres alumnes per fer-se fotos amb ells).

Em quede, sobretot, el moment de pujar a l'escenari, les cares de nerviosisme, com s'anaven animant i donant confiança entre ells, l'emoció inconscient que el que anàven a fer per a ells i elles era important, i que anàven a fer-ho de categoria... cantar davant de vuit mil persones que els escoltaven les cançons que han cantat i escoltat tantes i tantes vegades...puffff, de veritat, veure'ls era molt emocionant...

Com no podia ser d'altra forma, hi cantaren, ja ho crec que ho feren, i molt bé, a més.

Enhorabona a tots i a totes...

Senyor pirotècnic. pot començar la mascletà...

2011-03-09T16:58:00.000+01:00

Avui dimecres hem tornat a obrir la caixeta de música. Després de quatre mesos d'altres menesters, posem en marxa tots els projectes, que ja esperen veure la llum en este tercer trimestre. Idees no en falten, i les sensacions amb els alumnes son extraordinàries.

De moment vos avancem que ja hem començat a treballar la pel·lícula musical que farem en batxillerat: "Laia a l'institut de les meravelles", amb la música d'Arthur Caravan... Ja hem fet el tria de les veus i hem repassat el guió, cadascú sap les cançons en les que hi participa, i ens anem a endinsar en la creació dels números musicals.

Ja anirem contant-vos...

12 anys de COM SONA L'ESO

2011-03-08T14:22:00.000+01:00

Ací vos deixe un grapat d'imatges que ens mostren moments de les Trobades COM SONA L'ESO al llarg dels 12 anys del projecte. Segur que molts dels que les veieu heu estat en alguna o en altra (o en unes quantes) i vos venen molts records i moltes emocions. A mi almenys em passa.

Si ens posàrem a contar anècdotes del que ens ha passat i hem viscut a les trobades, segur que en faríem un bon garbell....

La caixeta de música finalista en els "Premis blocs de les comarques centrals del País Valencià, en la categoria d'educació, ciència i tecnologia

2011-02-15T20:41:00.000+01:00

Quina sorpresa més bonica, companys i companyes. Avui he rebut un correu on ens informen que el nostre bloc és un dels tres finalistes dels "premis blocs de les comarques centrals del País Valencià", en la categoria d'educació, ciència i tecnologia.

Aquestos premis son organitzats per l'associació El Penjoll, art de paraula. Amb ells tracten d'animar i estimular la creació de blocs en català relacionats amb diferents temàtiques relacionades amb les comarques centrals.

El proper dissabte, 19 de febrer de 2011. a les 18:00h en la casa de la cultura de L'Alcúdia de Crespins es faran públics els guanyadors de cada categoria, en un acte on actaran entre altres Botifarra, Toni de l'hostal, Mi sostingut, Elíes Barberà i molts més artistes.

Xicones i xicons, moltes felicitats a totes i a tots, que el treball que mostrem al bloc és vostre.

I molts records, que al març ja hi torne a l'institut (vos enyore un poquet)

LA CAIXETA DE MÚSICA tornarà cap al Març

2011-01-17T11:51:00.002+01:00

Companys i companyes, el blog tanca per "vacances". Cap al març obrirem de nou la paradeta.

Fins ara...

projecte "concerts solidaris als campaments de refugiats saharauis"

2010-11-17T13:53:00.001+01:00

Ara que el poble saharaui continua patint la brutal agresió del govern marroquí amb el total consentiment i submisió del govern espanyol i la comunitat europea i internacional, vos parlarem un poc del projecte "Concerts Solidaris als campaments de refugiats saharauis".

Així, ho anem a fer amb les paraules que llegírem en la presentació d'un dels concerts solidaris que realitzàrem a Cocentaina, quan encara no havíem anat cap als campaments.

Hola, bona nit a tots i a totes. Benvinguts i benvingudes aquesta nit al Centre Cultural “El Teular”.

Nosaltres, els qui hem organitzat aquest acte som la gent que des de l’IES Pare Arques de Cocentaina ens hem afegit al projecte “Concerts solidaris als campaments de refugiats saharauis-Sàhara Lliure 2008”, que, amb la col·laboració de Sahaba es du a terme des de fa dos anys. El projecte consisteix en la visita, convivència i realització d’uns concerts als campaments de refugiats, convivint dia a dia amb les famílies saharauis allí, a les seues haimes, al seu lloc d'exili, el desert del Sàhara Algerià En el projecte participaran 10 instituts públics d’altres poblacions valencianes: Albaida, Bocairent, Banyeres, Villena, La pobla Llarga, Castelló de la Ribera, València, Carcaixent, Alzira i el nostre poble amb el seu Institut, l’IES Pare Arques.

No es tracta d’un viatge de diversió o plaer, o si: en realitat el viatge en si és el final d’un projecte que duem a terme al llarg de tot l’any on ens acostem a conceptes i termes com solidaritat, refugiats, tolerància o convivència, que tantes vegades escoltem parlar a les aules i a la televisió. I ho fem des de la vivència, duent-los a terme i fent nostre el clam d’un poble, el saharaui, aïlllat i oblidat . El món o les societats ens diuen que no son tan justes com caldrien i parlem de desigualtats: nosaltres, les joves que formem part d’aquest projecte, no volem girar la cara cap a un altre costat, i volem aportar el que estiga en les nostres mans per què el món siga un poc més just. Pot ser algú pense que som utòpics: potser, però en tot el treball que estem duent a terme en aquest projecte una frase ens fa un poc més lliures:

“fem el que fem serà insignificant, però és molt important que ho fem”.

fotos concert solidari Cocentaina:

http://picasaweb.google.com/saharalliurefotos/ConcertACocentaina?authkey=Zg8AE25pOpI#

fotos concert solidari Castelló de la Ribera

http://picasaweb.google.com/saharalliurefotos/ConcertEnCastell#

fotos del concert al campament d'Smara

http://picasaweb.google.com/saharalliurefotos/ConcertASmara#

fotos del concert al campament de Dahjala

http://picasaweb.google.com/saharalliurefotos/ConcertEnDahjala#

fotos en el campament 27 de febrer

http://picasaweb.google.com/saharalliurefotos/ConcertEnEl27DeFebrero#

fotos dels assajos

http://picasaweb.google.com/saharalliurefotos/Assaig#

fotos del campament 27 de febrer

http://picasaweb.google.com/saharalliurefotos/27DeFebrero#

fotos d'infraestructures al campament 27 de febrer

http://picasaweb.google.com/saharalliurefotos/Infraestructures#

fotografies de les vivendes

http://picasaweb.google.com/saharalliurefotos/Vivenda2#

http://picasaweb.google.com/saharalliurefotos/Vivienda#

fotografies del viatge

http://picasaweb.google.com/saharalliurefotos/DeValenciaAl27DeFebrero#

http://picasaweb.google.com/saharalliurefotos/AlsCamions#

com canta el karaoke 2010: s'enredordeu?

2010-11-15T19:15:00.000+01:00

Ací tenim un extracte del documental de la Trobada COM SONA L'ESO 2010 en el que podem veure totes les participants en la gran final de COM SONA EL KARAOKE. Conegueu a alguna participants? Cocentaina està plena d'artistes...

reunió par a COM SONA L'ESO 2011

2010-11-10T13:54:00.001+01:00

El divendres 10 de novembre farem una reunió al segon pati en l'aula de música per als/les alumnes interessats en participar en la Trobada COM SONA L'ESO.

Com ja sabeu, aquest any ens n'anem cap a Morella, un dels pobles més bonics del País Valencià.

UN AVANÇ DEL DOCUMENTAL DE L'AMETLLA 2010 I ALGUNES IMATGES DEL CONCERT...

2010-11-03T16:42:00.000+01:00

El dia 15 de novembre ja tindrem els DVD's amb el documental i l'enregistrament del concert que férem a L'Ametlla en la Trobada COM SONA L'ESO 2010. ENCOMANEU-LO JA, als participants de la Trobada sols costa 3€. Cal que em busqueu a l'hora dels patis a l'aula de música per donar-me els diners. Teniu de termini fins el divendres 12 de novembre. Si algú més està interessat en tindre aquest magnífic testimoni d'educació i música, el preu del DVD per al públic és de 10€. Pregunteu per Josep, el de música a l'institut, o m'envieu un correu i ho xarrem.
Mentrestant, i per anar fent goleta, ací podeu veure un avanç del que serà aquest documental en el que Anna, una de les cantants de SOUL ATAC, se'n ve a viure els tres dies de la Trobada de ben prop, compartint assajos, concerts i vivències amb totes i tots nosaltres.
També vos avancem un poquet del concert final del divendres...

ACTUACIONS MUSICALS A LA FIRA DE TOTS SANTS DE COCENTAINA

2010-10-26T22:05:00.000+02:00

Com que enguany especialment la fira ve carregada d'actuacions musicals, vaig a fer un xicotet recull d'elles.

Podem trobar diferents escenaris per a diferents estils musicals:

A la carpa situada al carrer Miquel Crevea es du a terme la I Fira del llibre "Fira de Tots Sants", on podreu escoltar:

dissabte 30, a les19:30h Esteve Fa

Esteve Fa és un cantautor contestà al que ja fa uns anys vaig escoltar al Teatre la Clau. Em va agradar molt la solidesa de la seua veu i les seues cançons, plenes de missatges i imatges. Espere que prompte poguem escoltar un disc seu, segur que val molt la pena.

diumenge 31, a les 20:00h Andreu Valor

Andreu és un dels joves valors de la nova fornada de cantautors valencians. Amb una veu profunda i que és tota una invitació a escoltar, les seues cançons s'arrimen a nosaltres per quedar-se al nostre costat per sempre. i a més, du uns molt bons músics, entre ells la veu de Berta Íñiguez, alumna del nostre institut.

dilluns 1, a les 18:00h Pep Gimeno "Botifarra"

Ara mateix són poques les personetes que no han escoltat o han sentit parlar de Botifarra. Mare de Déu dels gats, quina veu i quin artista més gran. No vaig a dir res més d'ell, sols que si voleu saber que és el fenòmen "BOTIFARRA", ací teniu la oportunitat.

CARPA FIRA I FESTA

divendres, 29 a les 23:00h ORXATA SOUND SYSTEM

Orxata és ara mateix un dels grups revelació del nostre panorama musical. Amb la seua fusió de música electrònica, drum and bass i músiques d'arrel tradicional ofereixen un concert que és tota una festa per escoltar, ballar i divertir-se. Molt recomanables.

divendres, 29 a les 00:30h DJ Damian

dissabte, 30 a les 19:00h FESTA CHILL OUT DJ NACHO FERRAN

dissabte, 30 a les 00:00h ORQUESTRA TITÀNIC

diumenge, 31 a les 19:00h PERIFÈRICS

Actuació del jove grup Contestà, que ja compta amb un nombrós grup de seguidors. I molts d'ells són alumnes de l'IES Pare Arques. Au, tots i totes a la festa...

diumenge, 31 a les 00:00h FESTA REMEMBER

AUDITORI JOSEP VILAPLANA

Dissabte 30, a les 20:00h Concert de la UNIÓ MUSICAL CONTESTANA i l'ORQUESTRA DE POLS I PUA "LA PALOMA"

SEU DE L'ATENEU CONTESTÀ I LA CARPA

exposició del XXV aniversari de l'ATENEU MUSICAL DE COCENTAINA amb actuacions, exposicions i altres activitats

FIRA MEDIEVAL

Animació diària dels VISEMATENTE, grup de folk i medieval alemà i el grup de cambra MOGLIONE

V TALLER CORAL INFANTIL a L'IES PARE ARQUES

2010-10-18T17:11:00.000+02:00

Com cada any, i ja en van 30, en acostar-se Tots Sants Cocentaina es prepara per gaudir d'un gran esdeveniment musical, cultural i social, i no parle de la Fira, que també. Vos parle del Certamen Coral Fira de Tots Sants, que reuneix any rere any els millors cors de l'estat espanyol per oferir una competició musical de molt de nivell.

Aquest any el certamen es durà a terme el dissabte 6 de novembre a les 19:00h al Centre Cultural El Teular de Cocentaina.

Però la gent del Cor Discantus, els organitzadors del certamen, van un poc més enllà de la realització del Certamen, i intenten que amb ell hi haja un apropament de la gent cap a la música, especialment cap a la música coral d'una manera activa. I parle en especial d'una iniciativa que m'agrada molt. Són els tallers corals, i en especial els Tallers Corals Infantils. Al llarg de quatre díes, es duen a terme en tots els col·legis de Cocentaina tallers corals adreçats als més menuts, que els serveixen d'una forma divertida i didàctica per fer pas endavant en la seua iniciació coral.

I enguany també l'hem fet amb els alumnes de l'IES Pare Arques, concretament en els del Taller de Música de 1er i els alumnes de 2on d'ESO. El taller ha estat conduït per Patrícia Pérez, i pense que tant ella com els xiquets i xiquetes s'ho han passat d'allò més bé cantant i ballant.

Des de l'IES Pare Arques animem a la gent del Cor DISCANTUS a que continuen amb aquesta iniciativa amb la que la música queda un poc més a prop de tots.

per saber més:
Certamen Coral Fira de Tots sants

s'ajorna l'actuació amb OBRINT PAS

2010-10-08T16:13:00.001+02:00

El proper dia 9 d'octubre es durà a terme una gran festa a la ciutat de València per commemorar el 25 anys de les Trobades d'Escoles en Valencià. Al llarg de tot el matí es realitzaran tallers i actuacions infantils per als més menuts. En principi, el lloc on s'anava a dur a terme la Trobada era al passeig marítim de la Malvarrosa, però per la previsió de pluja, s'ha hagut de traslladar tot a la fira de mostres.

Bé, tot no. El concert de cloenda de la festa que anava a realitzar-se a les 21:30h allí mateix amb Obrint Pas no va a poder-se realitzar, ja que el recinte de la fira de mostres no ofereix condicions.

En aquesta actuació, Obrint Pas havia demanat la col·laboració de les veus dels cors del projecte COM SONA L'ESO. Concretament hi participàvem uns 200 xicons i xicones de l'IES Berenguer Dalmau de Catarroja, l'IES l'Om de Picassent, l'IES Manuel Sanchís Guarner de Silla, l'IES Bernat Guinovart d'Algemesí , l'IES Castalla de Castalla, l'IES Xebic d'Ondara i l'IES Pare Arques de Cocentaina que anàven a pujar a l'escenari per cantar unes quantes cançons amb ells.

Concretament, de l'IES Pare Arques de Cocentaina n'anàvem unes 60 personetes a cantar. Al llarg de dues setmanes estàvem quedant als patis per treballar les cançons, i tots i totes estàvem molt il·lusionats amb el concert. Bé, de moment ens hem quedat en un pam de nas, però, ens han dit que ja s'està buscant una data per poder-se realitzar, segurament cap a la primavera.

En fi, almenys, si podeu, no falteu pel matí a la festa de les Trobades.

Més informació:

escolavalenciana

obrint pas

comsonaleso

jo tanque la paradeta...

2010-09-29T15:44:00.000+02:00

música festera

2010-09-27T19:39:00.004+02:00

L'any passat ens proposàrem amb els alumnes de 3er d'ESO treballar la música festera de moros i cristians a l'aula de música.

El treball el dividírem en tres fases:

1.-escoltar i analitzar algunes de les marxes mores i cristianes de referència ( a nivell de forma musical, ús dels instruments de la banda de música per als diferents propòsits musicals, anàlisi de frases, desenvolupament harmònic , tractament dels jocs rítmics de la percussió,...).

2.-Composició de dues marxes, una de mora i un altra cristiana. En funció dels paràmetres que havíem escoltat, havíem fet un esquema de l'estructura formal que volíem que tingueren les nostres composicions. Ens posàrem a la tasca de compondre frases musicals per completar aquestes estructures formals. Com que l'instrumental de l'aula està conformat per instrumental Orff, i no tenim prou #fa ni bSi, la composició havia de basar-se en escales modals i sense cap alteració. També hem usat la veu com a instrument.

A mesura que anàvem triant les melodies que ens agradaven d'entre totes les composades, jo les anava incorporant a un programa editor de música per a que la classe poguera anar escoltant com anava quedant la peça, juntament amb la percussió i els baixos.

3.-Enregistrament. Aquesta tasca va quedar pendent el curs passat i l'estem duent a terme amb els mateixos alumnes que ara estan a 4rt. La idea és muntar-la per a interpretar-la conjuntament i realitzar un enregistrament de la mateixa. Hi estem realitzant també un arranjament per a banda.

Ja sé que està tot descrit per damunt damunt, però el treball hi té moltes cares i aquesta entrada al bloc sols és per explicar un poc el projecte. Si algun company/a està interessat en xarrar algun coseta del mateix o vol que li explique amb més detall algun aspecte,de com ho estem duent a terme, que es pose en contacte amb mi. Serà un gran plaer comentar-ho amb algú.

Ací vos deixe algunes fotos de com estem estudiant-nos ara els papers per muntar-la i l'audio per escoltar la marxa mora que hem fet(és un midi de com volem que quede, més o menys: li falten alguns contracants i detallets que anirem incorporant al llarg del temps). Ja vos anirem contant com va l'enregistrament de veritat.

bon vent, amigues i amics...

2010-09-23T19:22:00.000+02:00

De vegades, a les nostres aules hi pasen generacions d'alumnes amb els qui el treball és molt senzill i bonic.

Amb la seua energia, que sempre empenyia els projectes que teníem entre mans cap a avant, la seua implicació en tot en el que ens hem proposat a les classes al llarg dels anys, la seua inocència que va fer possible convertir en realitat idees que altres no foren capaços de veure, la seua amistat i companyerisme posada a prova en moments difícils per a ells, la seua generositat sempre disposats i disposades a donar-me un cop de mà en les "perolaes" que duc a terme, la seua qualitat musical al llarg de totes les actuacions, enregistraments i concerts fets al llarg dels cursos...

En fi. Gracietes per tot el que m'haveu ensenyat. A més, he perdut un grapat d'alumnes i he guanyat una colla d'amics.

Que tingueu un bon vent...

Com m'havíeu demanat (amb retard) ací teniu el vídeo amb les imatges d'aquestos anys.

dolçainers de l'IES Pare Arques a la Trobada d'escoles Valencianes de Beneixama

2010-06-11T17:44:00.004+02:00

Enguany els estudiants de 4rt d'ESO de l'IES Pare Arques de Cocentaina han pogut cursar l'assignatura "música valenciana: introducció a la dolçaina", dins dels tallers monogràfics. Al llarg d'una hora a la setmana hem pogut anar introduint-se en este instrument de la forma més pràctica possible, ensenyant-se a tocar-lo.
Per poder-ho fer, des del departament de música compràrem 14 dolçaines i 14 flabiols, que cedírem als alumnes al llarg del curs per poder estudiar.L'objectiu no és fer dolçainers, que per a això ja estan les escoles de dolçaina, sinó facilitar l'acostament a aquest instrument de persones que mai havien tingut cap relació amb ell.

Ha estat una experiència molt interessant i bonica, tant per als i les 13 alumnes que s'apuntarem (almenys així m'ho diuen) com per al mestre.
El treball final de l'assignatura era el realitzar una cercavila a la Trobada d'escoles valencianes de l'Alcoià i el Comtat. Ací tenim unes imatges de com va anar l'actuació.

Per escoltar com sonaven, haurem d'esperar unpoc més, que poc a poc ho estic montant en un video.

Cocentaina a COM SONA L'ESO 2010

2010-05-20T08:37:00.002+02:00

Acabem de vindre de L'Ametlla (hem anat 52 alumnes i 4 professors/a), de la XI Trobada de música COM SONA L'ESO, i sols mirar les cares de tots els que ho hem viscut pels passadissos de l'institut ja ens diu que hem viscut quelcom molt especial junts, tenim una mirada "complice", un somriure als llavis que denota que no sols hem compartit tres dies de feina i diversió, hem anat un poc més enllà, ens hem emocionat, hem treballat, hem passat bons i mals moments, hem cantat o hem ballat, i tot açò ho hem fet junts, com a iguals, i com no, al voltant del món de la música.

Ací vos deixe un recull d'imatges de la nostra participació en la Trobada.

ANY DARWIN: SIMFONIES DE LA CIÈNCIA

2010-03-27T16:28:00.003+01:00

Enguany, la comunitat científica i tota la societat en general hem decidit posar l'ull en el treball i les idees d'una personeta que va ser capaç d'anar més enllà del que aleshores eren les fronteres de la ciència: Charles Darwin. Amb això, tots hem de ser capaçaos de fer un esforç per entendre que és això de la "biodiversitat", i en què ens afecta com a essers que convivim en un planeta amb milions d'altres sessers vius.

No és senzill, i les idees que se'n deriven van més enllà de l'ecologisme i les bones pràctiques mediambientals.

Ací vos pose uns videos musicals on ens expliquen d'una forma entretinguda, musical i senzilla alguns dels secrets de l'evolució...

DANSA DE LA MORT per a dolçaina

2010-03-25T20:07:00.000+01:00

També per als alumnes del taller de dolçaina, la dansa de la mort.

RIUS DE BABILÒNIA per a dolçaina

2010-03-25T19:52:00.002+01:00

Continuem fent alguns xicotets arranjaments per al taller de dolçaina. Ací teniu l'acompanyament de Rius de Babilònia, d'ABBA.
Au, xicons i xicones, a tocar:

VI FESTIVAL DE COLLES a COCENTAINA

2010-03-08T16:08:00.002+01:00

Ací vos deixe una proposta interessant...

Paula al COM SONA EL KARAOKE

2010-03-04T19:58:00.001+01:00

Tenim una nova cantant que ens representarà a COM SONA EL KARAOKE, a la Trobada COM SONA L'ESO d'enguany: Paula Llopis. Ens canta "Corre dijo la tortuga", una cançó de Joaquín Sabina en una versió de Julieta Venegas: tota una artista...

http://karaoke2010.blogspot.com/
www.comsonaleso.com

Berta al COM SONA EL KARAOKE

2010-02-26T15:17:00.000+01:00

Enguany a la Trobada COM SONA L'ESO volem escoltar les veus dels alumnes. Ho poden fer presentant-se a COM SONA EL KARAOKE 2010. Ací vos deixe a Berta Íñiguez, de l'IES Pare Arques de Cocentaina, que tot siga dit, ho fa DE CATEGORIA. Molts ànims, Berta.

per saber més:
http://karaoke2010.blogspot.com/
www.comsonaleso.com

AMICS PER SEMPRE

2010-02-18T17:02:00.003+01:00

Com havia quedat amb els alumnes del taller de dolçaina, ací vos deixe l'acompanyament d'"amics per sempre". Està arranjat per a tocar amb la dolçaina (amb el flabiol no, Leyre).

CINECLUB IES PARE ARQUES: Blade Runner

2010-02-16T18:23:00.000+01:00

CICLE: CLÀSSICS DE LA CIÈNCIA FICCIÓ
PROJECCIÓ 84a
DIJOUS, 18 DE FEBRER
AULA RAFAEL AZCONA (IES Pare Arques), 18.00h

CANTAUTORS

2010-02-11T17:55:00.001+01:00

Una antuga alumna, Marta, em va demanar que fa un temps que li escriguera unes paraules sobre els cantautors per a un treball que estava fent a la Facultat. Espere que no li importe que les pose ací també...

“...jo sóc l’artista, el cantant, el pallasso...”

Ovidi Montllor

Potser és una impressió meua, però en certa forma crec que els “cantautors” sempre han estat. I quan dic sempre em referisc a que des de que la paraula s’associà amb la música per convertir-se en cant, estic segur que el que aquella persona volia dir no seria molt diferent del que diria un cantautor de l’actualitat: cantaria l’amor i el seu amic inseparable, el desamor, cantaria les proeses del seu poble, les seues lluites i injustícies, els seus anhels, li cantaria a la gent parlant-los d’ells mateix, amb la seua veu encoratjaria els esperits i les seues paraules entendririen cors desitjosos de dolces paraules.

I ja sabem que el terme cantautor s’associa en general al moviment musical i cultural que conformaren alguns cantants, sobretot als anys 60 i 70 al voltant d’unes connotacions polítiques determinades i tot açò. En aquells anys la societat va considerar importants les seues paraules, els seus cants, convertint-los en icones de la justícia i la llibertat. Aquest missatge d’esperança s’escampava amb la seua veu en una col·lectivitat que necessitava creure que altre món era possible.

Però les meues paraules són per als “cantautors” anònims, el qui possiblement viu al nostre carrer o barri i no el coneguem, qui amb les seues lletres i les seues cançons han fet seua la veu del seu poble, i ens conten la seua història, la de la seua gent, que no l’oficial, no la dels llibres. La seua popularitat potser no és tan gran, no actuen per a multituds, de vegades observats amb estranyesa pels veïns, escoltats amb un mig somriure irònic de qui observa i jutja des del mar de la música comercial.

Però la seua importància és ben gran , perquè els cantautors canten a aquell qui vol escoltar, la realitat que vivim amb la seua capacitat de contar-nos històries, de mostrar-nos la vida i les persones que ens envolten sota la seua mirada, irònica, dura, directa, incòmoda (per a alguns),sincera o de vegades innocent.

I del compromís diuen que fan bandera, però jo pense que sobretot el compromís el tenen amb ells mateix.

COQUES I SOLIDARITAT

2010-02-10T17:58:00.002+01:00

Al tall de les entrades anteriors on comente el projecte que han fet els alumnes de 3er per recollir fons dins la campanya "un euro, llavor de solidaritat" , no puc estar-me de mostrar-vos l'extraordinària col·lecció de coques dolces i salades que feren a sa casa per vendre-les i poder treure diners. Era tot un espectacle per als ulls, l'olfacte i el paladar el veure tals "monuments", i una difícil elecció quina triar per esmorzar...vosaltres quina havéreu agafat?

un euro, llavor de Pau

2010-02-08T07:50:00.000+01:00

Ací tenim unes imatges de la campanya que han dut a terme aquestos díes els alumnes de 3er A de l'IES Pare Arques per recaptar fons dins la campanya "un euro, llavor de Pau". La música és del grup Cendraires.

HEM ANAT AL MERCAT ...plovent

2010-02-04T16:03:00.000+01:00

Aquest era el dia, i tot estava ben preparat. Les coques, dolces i salades havien estat preparades ahir dimecres pels mateixos alumnes (amb alguna ajuda del pare o la mare, potser...), i vos puc assegurar que tenen moooolt bona pinta, les veus afinades per a cantar, les cançons sabudes, les vidrioles a l'espera de monedes i billets i l'esperit adolescent amb l'impuls i força que necessiten i treuen quan s'han involucrat de totes totes en un projecte.

Però una convidada no esperada ha fet acte de presència: la pluja.

Al pati ens hem reunit tots i totes a l'aula de música per decidir que hi féiem: anàvem al mercat o anul·làvem l'activitat. La decisió, unànime. Tots cap al mercat.

Ha estat encertada. Hem cantat sota la pluja i la poca gent que hi havia comprant a les parades ens ho ha agraït sincerament. Amb la vidriola a la ma, hem estat cercant col·laboradors del nostre projecte sota la pluja. L'aigua ha fet que no montàrem la paradeta amb les coques, dolces i salades. Hem decidit vendre-les demà al pati de l'institut als companys. Hem cantat a la plaça del mercat, a dins del mercat municipal, i a l'ajuntament. Al final, un poc mulladets, hem tornat a l'institut contents i satisfets, després d'una feina ben feta.

I hem fet una bona arreplega de diners... gràcies a totes i tots els qui ens heu ajudat.

SOLIDARITAT AMB EL POBLE D'HAITÍ

2010-02-02T18:28:00.000+01:00

El dimarts passat els alumnes de 3erA entraren a la classe de música alterats:"hem de parlar amb tu una cosa", em deien. Acabaven de fer classe amb Toni Barceló, el profe de Ciències i havíen estat parlant del terratrèmol d'Haití i les conseqüències per a la gent d'aquest país. Em comentaren que volíen fer alguna cosa per recollir diners i donar-los a alguna ONG que estiguera ajudant allí: concretament volíen anar al mercat setmanal de Cocentaina i fer una actuació allí, enmig del mercat, i poder així demanar la col·laboració de la gent amb la seua aportació econòmica.

Començàrem a parlar de com ho podíem fer, les idees començaren a fluir, i més o menys arribàrem a uns punts d'encontre sobre com i que podíem fer: aniríem el següent dijous al mercat (que és el proper, dia 4 de febrer), i allí muntarem una paradeta i un escenari. A la paradeta hi vendrem trossos de coques, dolces i salades, que els alumnes s'han compromés a cuinar el dia abans a sa casa (hem quedat que les han de fer ells amb les seues pròpies mans), i a l'escenari hi farem una actuació on tots junts interpretarem una variada selecció (com a mínim dues peces) de música coral a dues i tres veus. Ja han acabat la pancarta que han fet per posar a la paradeta (a la foto). Ja contarem com ens ha anat.

Si voleu col·laborar amb nosaltres es poseu en contacte a través del bloc.

CINECLUB IES PARE ARQUES: LOS LIMONEROS

2010-02-01T21:59:00.000+01:00

Centres escolars de tot el món celebren cada 30 de gener el Dia Escolar de la No Violència i la Pau (DENIP).
Des de fa més de 40 anys, l'aniversari de la mort de Gandhi ens recorda que la pau s'aprèn.
A l'IES Pare Arques també ens recordem que cal continuar treballant dia a dia, el 30, el 31 .... i us proposem al nostre Cine-club aquesta setmana (el dijous 4 a les 18:30 hores) veure la pel·lícula "LOS LIMONEROS", al meu parer una bonica i interessat pel·lícula. Una pel·lícula estimulant sobre l'esperança, capaç de captar la realitat i el patiment d'aquells que viuen a Israel i Palestina.
El director utilitza dues dones que pertanyen a dues comunitats enfrontades per exaltar els valor humans per sobre dels culturals ja que tant Salma d'origen palestí, com Mira d'origen israelià, s'enfronten d'igual manera a les seves cultures.
La peli parla de la incomunicació, de la soledat, de les estructures socials de poder, de la impotència, del destí.
No us la perdeu!

El Dia Escolar de la No violència i la Pau (DENIP) és una iniciativa que va néixer el 1964 per a fomentar l'educació en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no violència i la pau. Llorenç Vidal la va engegar quan no existien iniciatives similars.

gràcies per fer difusió d'aquesta activitat cultural.

Toni Barceló

CONVERSES DES DE L'ANTROPOLOGIA AL MUSEU I

2010-02-01T17:27:00.000+01:00

ETNOXERRADES 2010

2010-01-29T11:57:00.004+01:00

El museu valencià d'etnologia organitza ETNOXERRADES 2010, un cicle de conferències en les què sota el títol Cultura i societat. Una visió antropològica per a l’anàlisi de la realitat sociocultural actual podem acostar-nos a diferents aspectes de l'antropologia de la mà de ponents molt interessants. Es duen a terme una vegada al mes (sol ser el primer dijous), al Centre Cultural La Beneficiència.

El museu valencià d'etnologia està treballant molt bé en la recuperació i difussió de materials i fonts etnogràfics, i a més, tenen una vocació didàctica que fa molt interessant el col·laborar amb ells des de qualsevol tipus d'institució educativa. A nosaltres ens estan ajudant en el desenvolupament del Projecte del Cançoner de Cocentaina, i no serà l'última col·laboració.

per saber més:

http://www.museuvalenciaetnologia.es/

PROJECTE CANÇONER INFANTIL DE COCENTAINA: comencem amb les entrevistes als informants

2010-01-25T17:03:00.000+01:00

En entrades anteriors ja vaig parlar del projecte que duem a terme enguany al voltant del Cançoner de Cocentaina recollit els anys 1923/24 per Just Sansalvador a la comarca del Comtat.El projecte, en cadascún dels seus subprojectes va avant, (enregistraments, versions, estudi, xarrades, ...).

Avui volia comentar que els xicons i xicones de Batxillerat ja han començat el treball de camp, a la recerca d'informants per poder entrevistar-los. I no qualsevol hi val, per ser entrevistat: tenen unes consignes sobre l'elecció dels informants, el diari de camp del treball que han de dur sempre actualitzat, com i on entrevistar-los, com fer per obtindre la informació que busquem, quina és la informació que necessitem...

Ja estem aplicant també algunes tècniques del treball de camp a les entrevistes ja realitzades: transcripcions de les entrevistes, convertir cadasacuna de les cançons arreplegades en un arxiu d'audio, amb la seua fitxa informativa, transcripció de les melodies, reestudi d'algunes d'aquestes cançons... La nostra idea és fer una gran base de dades amb tota la informació recollida accessible per a tothom.

per saber més:

http://alesiarrels.blogspot.com/2009/10/que-farem-al-projecte-canconer-infantil.html

http://alesiarrels.blogspot.com/2009/10/el-projecte-educatiu-canconer-de.html

DÓNA'M LA MÀ

2010-01-22T18:07:00.000+01:00

A l'entrada anterior comentava que la Trobada d'enguany COM SONA L'ESO tindria lloc a L'Ametlla de Mar, sota les paraules de Martí i Pol "Dóna'm la mà", . A un comentari de l'entrada, Phoenix va deixar aquesta referència del poema musicat per Lluís Llach: tot un luxe.

COM SONA L'ESO:DÓNA'M LA MÀ

2010-01-21T18:34:00.001+01:00

Aquest any, la Trobada COM SONA L'ESO viatja fins a l'Ametlla de mar sota el títol:

Dóna'm la mà

Ací us deixe el poema de Miquel Martí i Pol que dóna títol a la trobada d'enguany.

Dóna'm la mà

per fer camí

cap el gran llac dels somnis,

dóna'm la mà

hi ha un horitzó

que ens crida de molt lluny.

Tot és pur com el silenci

que precedeix el cant

i el temps desfà tendrament els rulls

que ha de dur al futur desitjat.

Dóna'm la mà

i així podrem creure altre cop que

tot el que hem volgut

només espera un gest

com si fos el vent

que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.

Dóna'm el cor

per compartir

projectes i esperances,

dóna'm els ulls

i que el desig

ens marqui un nou destí.

Més ençà de la incertesa

que ens va marcir la veu

els dits pentinen de nou el mar

com un símbol viu i fidel.

Dóna'm la mà,

dóna'm la veu

i proclamem que

tot està per fer,

tot és possible avui,

fem sentir arreu

com s'exalta el vell desig d'un món millor.

Miquel Martí i Pol

si voleu saber més: COM SONA L'ESO

NIT DELS INNOCENTS 7: final de festa, Paco Muñoz, Senior i el Cor Brutal, Carles Pastor, Eva Denia, Eva Denia i Tatiana Prades, Gent del Desert, La Pujoleta del Forn i Jacint, Josep Didac

2010-01-17T10:33:00.000+01:00

FINAL DE LA FESTA DELS INNOCENTS

PACO MUÑOZ

SENIOR I EL COR BRUTAL

CARLES PASTOR

EVA DENIA

EVA DENIA I TATIANA PRADES

GENT DEL DESERT

LA PUJOLETA DEL FORN I JACINT

JOSEP DIDAC

NIT DELS INNOCENTS 6: Toni de l'Hostal, Pau Alabajos, Elíes Barberà, Jacint, Lupe Català

2010-01-15T10:02:00.000+01:00

TONI DE L'HOSTAL

PAU ALABAJOS

ELÍES BARBERÀ

JACINT

LUPE CATALÀ

NIT DELS INNOCENTS 4: Hugo Mas, Marquet, Marquet i Pau Miquel Soler, Pilar

2010-01-14T08:34:00.000+01:00

HUGO MAS

MARQUET

MARQUET I PAU MIQUEL SOLER

PILAR

NIT DELS INNOCENTS 3: Arthur Caravan, Mi sostingut i La Sonora de Maurà

2010-01-13T16:49:00.000+01:00

ARTHUR CARAVAN

MI SOSTINGUT

LA SONORA DE MAURÀ

FESTA DE L'OLIVA A QUATRETONDETA (el comtat)

2010-01-12T20:08:00.000+01:00

M'han enviat per correu la informació d'esta "festa de l'oliva", a Quatretondeta,i té molt bona pinta:

Bones a totes!!!!

Algunes de vosaltres ja sabeu que joves de poblets del comtat estem organitzant la 1ª festa de l'oliva a quatretondeta. Per als que no sabeu res, que aquest mail servisca per a què us entre el gusanet a la panxa i que la curiositat vos transporte a la terreta, terra d'oliveres i oli,..., a hores agonitzant pel fred i per la incultura!!!

Us adjunte el cartell, com podeu vore serà una festa de cap de setmana, amb activitats lúdiques, relacionades amb el món de l'oli, però també es preten que siguen unes jornades reflexives sobre l'agricultura de secà.

Animeu-vos que de segur ho passarem bé!!!

Porteu roba d'abrig perquè fa un fred que pela!!!

Per a la gent de fora: hi ha lloc per a dormir, sols cal dur sac de dormir i esterilla!!!

Ens veiem,..., una abraçada de les que abriguen!!!

Ball de Bolets!!!!

Si voleu saber on està quatretondeta:
quatretondeta

NIT DELS INNOCENTS AL TEATRE LA CLAU 2: Rapsodes, Rafel Salom i Bernat Cuenca, Toni Espí

2010-01-09T21:18:00.001+01:00

RAPSODES

TONI ESPÍ

RAFEL SALOM I BERNAT CUENCA

NIT DELS INNOCENTS AL TEATRE LA CLAU 1: Dani Miquel, Toni Montes, Amanida Peiot, Joan i Tati Prades i Jordi Albinyana

2010-01-09T15:59:00.002+01:00

El passat 28 de desembre va tindre lloc al teatre La Clau de l'Alcúdia la nit dels innocents. Aquesta és una nit molt especial: tot aquell qui vullga fer, dir, contar o cantar alguna cosa disposa d'un escenari i un públic ansiós d'escoltar-lo. El cartell s'anunciava ple d'artistes, i com era d'esperar, la nit va ser molt bonica. Ací aniré penjant poc a poc totes les actuacions que allí es feren.

PRESENTACIÓ DE LA NIT DE DANI MIQUEL

PARAULES DE TONI MONTES

DANI MIQUEL

AMANIDA PEIOT

JOAN, TATI PRADES I JORDI ALBIÑANA

TREBALL MONOGRÀFIC: la dolçaina i la música valenciana

2010-01-08T16:20:00.002+01:00

Des del departament de música enguany hem oferit el treball monogràfic per a 4rt d'ESO "la dolçaina i la música valenciana". La idea principal del treball és introduir als alumnes en aquest instrument, i no sols de d'un punt de vista teòric, sinó sobretot pràctic. No és la idea el formar dolçainers, que per a això hauran d'anar a l'escola de dolçaina, però si que al llarg del curs (sols tenim una hora a la setmana) aprenguen la tècnica i l'art suficient com per a poder conèixer i interpretar cercaviles, tocates, processons, o eixir a tocar a les danses del poble.

A l'aventura s'han apuntat 14 alumnes (7 xicons i 7 xicones). Des del departament hem comprat les dolçaines, i ells s'han comprat les canyes i el tudell. Els començaments no han estat sonorament fàcils (sempre recordaré el primer sol que intentàrem fer tots junts), però poc a poc van millorant i ja som capaços de tocar algunes peces. Dintre de poc enregistraré alguna peça i ho penjaré.

Si voleu saber alguna coseta més de que i com ho estem fent es poseu en contacte amb nosaltres.

CONCERT DE NADAL 4: menjars al llit...

2010-01-05T13:27:00.000+01:00

Bé, ja he tret un poc de temps per poder penjar l'última peça del concert de Nadal: "menjars al llit, somnis a la taula", del grup alcoià Arthur Caravan. Per a mi i per a tots els i les alumnes de Batxillerat ha estat un repte el dur-la endavant, però hem gaudit amb ella moltíssim.

Interpretar aquesta cançó és un intent d'apropar-se, escoltar i treballar a l'aula música de grups i músics que ens son ben propers, quasi veïns, amb una qualitat immensa però desconeguts per a una gran part de nosaltres.

Jo pense que per escoltar bona música de vegades és millor llevar la vista de la televisió o les orelles de les ràdios i escoltar a la gent que tenim al nostre voltant. Pense que és com una obligació moral de cada personeta interessar-se pel que passa pel seu poble o comarca en el que fa referència als moviments artístics: almenys saber qui són i que fan. Clar, no cal que ens agrade, que això ja és un altra cosa.

Ací tenim dues versions originals de la cançó d'Arthur Caravan:

CONCERT DE NADAL 3

2009-12-26T09:55:00.001+01:00

I ací està l'actuació dels alumnes de 1er, 3er i 4rt d'ESO, cantant Siyahamba i Aldapeko. Ja sols faltarà pujar l'actuació dels alumnes de Batxillerat.

CONCERT DE NADAL 2

2009-12-24T16:11:00.000+01:00

Continuant amb el concert del passat dia 22 de desembre a la Biblioteca de l'institut, ací vos deixe unes peces interpretades pel cor de professors i alumnes sota la direcció d'Héctor Mas.

CONCERT DE NADAL 1

2009-12-23T16:24:00.001+01:00

Bé, ja feia uns dies que no aportava res de nou al bloc, però ara, amb un poc de temps per davant, a veure si ens posem mans a l'obra. Vaig a començar una sèrie d'entrades de l'enregistrament del concert de Nadal que professors i alumnes férem el pàssat 22 de desembra a la Biblioteca de l'institut. Podreu veure i escoltar algunes peces del cor de professors i alumnes, altres del cor d'alumnes i altres del cor d'alumnes de Batxillerat, que interpreten, d'entre altres, la nostra versió de la cançó "Menjars al llit, somnis a la taula", del grup alcoià Arthur Caravan.

Però per començar pel sostre, el primer que vos vaig a posar serà el final. El concert ja s'havia acabat, la gent anava eixint de la biblioteca (no tenim un bon lloc per als concerts), altres xarràvem tranquil·lament i de sobte els mateixos alumnes agafen els instruments i es posen a tocar i a cantar: poc a poc alguns professors i professores tampoc es poden resistir a la força de la música i espontàniament la música deixa fluir els seus efectes en el seu estat més pur.

He de dir que amb aquestos alumnes de Batxillerat havíem vist a l'aula la pel·lícula FAMA (Alan Parker,1980). En el treball al voltant de la pel·lícula que féren, destacàven sobretot dues escenes: el ball que s'organitza a la cafeteria on de sobte uns músics es posen a tocar i tots es posen a cantar, ballar o tocar , i l'escena potser més coneguda de la pel·lícula, quan el pare d'un dels alumnes de l'acadèmia posa la música del seu fill al seu taxi i tota l'escola ix al carrer en escoltar-la per ballar, invaïnt l'espai dels cotxes amb balls i música.

Ahir vaig tindre la impressió que l'esperit de FAMA va sobrevolar la biblioteca.

ART I CREATIVITAT

2009-12-17T08:17:00.000+01:00

M'ha deixat impressionat l'escenificació que fa aquesta xicona, kseniya Somonova, sobre la ocupació i invasió d'Ucraïna pels alemans en la segona guerra mundial amb uns grapats d'arena. Mare meua, quina expressivitat...

ESTÀ NEVAAAAAAAAAAAAAANT!!!!!!!!!!!!!!!!!

2009-12-14T19:57:00.002+01:00

Aquesta és la cançoneta més escoltada avui per l'institut. L'arribada de la neu sempre és un dels esdeveniments que ens desperten l'instint més infantil i ens fan entrar moltes ganes d'eixir a l'aire lliure per a jugar amb ella. I en el moment que el primer alumne veu caure la primera volva de neu, de la seua gola ix un expressiu crit, que normalment interromp l'explicació del professor (les coses importants, primer): ESTÀ NEVAAAAAANT!!!!!!!. A continuació ell i tots els companys i companyes de l'aula s'apeguen als cristalls de les finestres per veure com comença tot a tenyir-se de blanc. El professor, moltes vegades accepta la seua derrota davant el fenòmen natural, i també va a observar amb admiració la nevada.

De nou la neu. Ja ha arribat l'hivern.

Per suposat, tornar a fer classe en condicions és una tasca difícil, ja que molts d'ells es queden embobats mirant caure la neu des de les seues cadires, aliens a les explicacions del professor o professora. Al cap sols tenen el moment en que tocarà el timbre i podran eixir a gaudir del gelat element.

Per a que vegeu que realment veure nevar des de l'IES Pare Arques és un espectacle magnífic, ací vos pose una fotografia de l'última nevada des de la finestra de l'aula de música. Al fons, i abraçada per la boira, no es veu l'Aitana.
A mi també em costa molt el fer classe quan neva, ho reconec, i més d'una vegada he baixat amb els alumnes per fer alguna activitat a sota de la neu, sobretot alguna de les danses que treballem a l'aula. No em negareu que l'escenari és espectacular.

EDUCAR PER A FABRICAR CIUTADANS

2009-12-14T15:40:00.002+01:00

Amb l'horitzó d'una nova nova reforma educativa, el programa "redes", dirigit per Eduard Punset, ha fet un reportatge mirant de donar algunes claus sobre l'educació, i més concretament sobre la figura del professor/a com a primer "reformat". Ha anat a un congrés on han reunit a professionals de l'educació occidental i personalitats destacades com el Dalai Lama.
Pense que paga molt la pena de perdre/guanyar mitja hora reflexionant amb les paraules dels qui parlen al reportatge.

per saber més:

http://www.redesparalaciencia.com/

el mercat de l'òpera

2009-12-11T19:05:00.002+01:00

Si la gent no va a l'òpera...l'òpera anirà a la gent. Ací tenim alguns fragments de la Traviata en un lloc poc inusual per al bel canto: el mercat.

Opera en el Mercado from esoqueseconocecomolaopera on Vimeo.

per saber més:
www.esoqueseconocecomolaopera.com/

siyahamba

2009-12-11T18:13:00.004+01:00

Ací vos deixe, per a les classes que estem treballant Siyahamba, els audios per a que les aneu cantant a casa. Estan la veu 1, la 2, la 3 i un remix de totes. Sembla la meua veu, i li se pareix molt, però...com sabeu, jo cante moooolt millor.

siyahamba veu 1

siyahamba veu2

siyahamba veu3

remix siyahamba

Vos deixe també la partitura (amb el permís de l'Orfeó Universitari de Málaga):
Tradicional-Siyahamba

micropensament...

2009-12-10T12:04:00.000+01:00

Al tall d'una entrada anterior, amb la referència a l'Escola de Ribera que ens cantava/contava l'Ovidi, a hores d'ara se'ns obrin nous horitzons i reptes als docents en un marc educatiu canviant. Una societat que canvia i evoluciona a la velocitat en la que ens ha tocat viure fa que les personetes que treballem i vivim l'educació tingam que estar atents a totes les noves possibilitats i recursos didàctics que ens ofereix l'entorn.

I no dic res de nou, que aquesta capacitat d'adaptació hauria de ser una de les qualitats innerents o a treballar dels professionals de la docència.

Res, un micropensament que em pega voltes.

De Profundis...que bonic

2009-12-03T20:02:00.000+01:00

De profundis és una pel·lícula d'animació on les imatges i la música van de la ma: l'univers visual del conegut dibuixant i ilustrador gallec Miguelanxo Prado i l'univers sonor del compositor també gallec Nani Garcia conflueixen en aquesta història:Un pintor que vol ser mariner, una violoncelista que toca al davant d'una casa rodejada per la mar, un increible bestiari d'animals marins,.. la pel·lícula no té diàlegs, ja que com diu Miguelanxo Prado, l'important no és la història que es conta, sinò l'univers de sensacions que poden provocar en els espectadors les imatges i la música.Si teniu oportunitat,...

per saber més:
http://www.deprofundislapelicula.com/

Ens n'anem a Elx

2009-12-03T13:57:00.000+01:00

Ací tenim els alumnes de l'assignatura de patrimoni musical valencià, de 1er de Batxillerat, en la foto oficial per a la Trobada de cors en la que participarem el proper 21 de desembre a Elx. Aprofitarem per fer una visita al museu de la Festa, ja que el Misteri d'Elx serà un dels temes que tractarem en els propers mesos a l'assignatura.

De fet, vos pose dues fotos, una en la que són ells i l'altra en la que estan actuant...quina és quina?

VerdCel: A Mans Besades

2009-12-01T15:15:00.002+01:00

VerdCel són una d'aquestes formacions que sempre dóna plaer anar a veure i escoltar, ja que saps que vas a gaudir de bones cançons, lletres amb molta personalitat, delicades i fermes, i un univers poètic-visual que fan dels seues espectacles tot un gaudiment per als sentits.

Per a mi són un dels grups amb un treball més consistent del panorama musical actual, amb un rerefons darrere del seu treball que apuntala i dóna cohesió als seus muntatges. Amb aquesta visió particular i el seu univers sonor i visual cal estar atents sempre als seus moviments, que de segur no ens deixaran despagats. Vos deixe el darrer videoclip de la seua cançó "A mans besades", que a més ha estat guanyador del Premi del Públic al millor clip L’Inquiet 2009.

A mans besades - VerdCel from Octavi Masiá on Vimeo.
Videoclip realitzat per Octavi Masià i Daniel Olmo Boronat sobre el senzill titolat "A mans besades" de VerdCel i que pertany al seu darrer treball "Sàmara"

per saber més:
http://www.verdcel.com/
http://www.myspace.com/verdcel

Pau Miquel Soler a La Caixeta de Música

2009-11-30T09:21:00.001+01:00

Aquest dimecres ens visitarà, a la classe de Patrimoni Musical Valencià, Pau Miquel Soler, cantant del grup alcoià Arthur Caravan. Com havíem comentat en una entrada anterior, en aquesta assignatura estem versionant una de les seues cançons (menjars al llit, somnis a la taula) per a una actuació a Elx, i volem conèixer de primera ma l'escriptor d'aquesta misteriosa lletra.

Però l'interès de conèixer a Pau Miquel també va més enyà: a més de ser un dels caps visibles de la fornada de grups molt interessants nascuts o criats al voltant d'Alcoi (amb Verdcel, Batà, Arthur Caravan, Ix, Hug Mas,...) ens interessa l'estil musical del grup, vent fresc dins del panorama musical valencià, la forma de distribució del seu disc, que el podem baixar gratuïtament d'internet com a noves formes de distribució musical o l'univers de les seues lletres.

Per estudiar el patrimoni musical valencià no sempre s'ha de partir del que es va fer fa 300 o 500 anys, no? Se que molta gent pot no estar d'acord, però ens encabotem en que els nostres alumnes coneguen abans el que es va fer fa 500 anys que el que s'està fent avui en dia, el que ells estan vivint com a persones d'un poble, d'una societat. Si no entenem i treballem el present com podem mirar al passat?

per saber més:

http://alesiarrels.blogspot.com/

http://www.myspace.com/arthurcaravan

EDUCACIÓ = REVOLUCIÓ PERMANENT

2009-11-27T16:28:00.003+01:00

Aquest any ZEMOS98 s'ha proposat el treball i la reflexió al voltant de l'educació expandida, i m'estan semblant molt interessants les idees que van tocant. Aprofundint un poc més en el seu treball, vull fer esment d'aquest documental. En ell parlen Brian Lamb, de Canadà; Ronaldo Lemos, de Brasil, i Jesús Martín-Barbero desde Colombia.Vos deixe el documental, però abans vos pose alguns dels conceptes dels que hi reflexionen en ell:

...els models de conducta ja no són ni els pares ni els avis, sinò els companys...

...els estudiants viuen en un entorn de coneixement completament diferent al del seu professor...

...és molt fàcil perdre's en el món digital de la informació, amb el que els educadors tenim un paper fonamental en com donar sentit a aquesta informació...

...els mestres no han de ser uns simples transmissors de coneixements: de fet, en això GOOGLE és infinitament milllor, però GOOGLE no sap fer preguntes ni ensenyar a fer-les...

...el temps d'oci és important perquè és en el que podem perseguir la nostra curiositat, amb el que és una poderosa ferramenta d'aprenentatge...

LA ESCUELA EXPANDIDA: el documental

2009-11-26T19:00:00.002+01:00

M'han enviat aquest documental d'aquesta interessant associació, ZEMOS98. És un col·lectiu de creació i producció cultural d'àmbit internacional. Esta composat per un equip de comunicòlegs i tecnòlegs de la imatge i el so que habiten la red Internet com un espai més de comunicació, aprenentatge i creació.

Pense que són un bon referent de nous usos de la red per desenvolupar projectes interessants i mostrar mirades personals de temàtiques ben variades. Doneu-se un passeig tranquil per la seua web, hi han coses moooolt interessants.

Ells diuen d'aquest documental:

¿Cuántas veces has sentido que si supieras "algo", ese "algo" podría cambiar tu vida radicalmente? ¿Qué te gustaría saber hacer y nunca has encontrado quién te lo explicase? ¿Cuántas cosas puedes enseñarle a tus amigos que les puede ayudar? ¿Conoces a alguien que sabe hacer algo "valioso", "curioso", "especial"?

Este documental, co-producido por ZEMOS98 Gestión Creativo Cultural e Intermedia Producciones, narra la experiencia vivida en el IES Antonio Domínguez Ortiz (situado en el barrio de las Tres Mil Viviendas de Sevilla) durante el desarrollo del taller de Banco Común de Conocimientos de Platoniq en el Festival Internacional ZEMOS98- 11 edición. Una mirada crítica y desafiante al interior del sistema educativo tradicional, una pregunta formulada en forma de respuesta: la educación puede suceder en cualquier momento, en cualquier lugar.

per saber més:
ZEMOS98
LA ESCUELA EXPANDIDA:EL DOCUMENTAL

L'ULTIMÀTUM EVOLUTIU

2009-11-25T08:50:00.002+01:00

Genial Pablo Llorens en aquest video/documental del professor Setemius, dins la sèrie "Grandes Documentales Marcianos" sobre l'Homo Consumus.

Cal evolucionaaaaaaaar!!!!!!!!!!!!!!!!!!

L'ESCOLA DE RIBERA

2009-11-23T17:50:00.004+01:00

Avi, parlant amb una companya sobre l'educació i els papers de l'administració, els professors i els alumnes, m'he recordat de les paraules de l'Ovidi a la seua cançó "L'escola de Ribera"... i és que, en molts aspectes, aquesta escola encara marca molts camins...

...les hores eren llargues

l'ensenyança era com era.

els ensenyats el què som...

La suma era dos més dos.

El resultat era quatre.

La pregunta era Qui és?

La resposta era Déu.

La consigna era Pàtria.

La resposta era alçar el braç.

La classe era a les nou.

El mestre era a les deu.

El wàter era al fons.

La merda era a l'entrada.

Els amics érem tots.

Els diplomes eren grocs.

Els diplomats eren verds.

El Crist era de fusta.

Els cristians de cartó.

Els pupitres eren bruts.

Els que sèiem érem pobres.

La regla era per la mà.

La mà era per tancar-la.

El càstig era sever.

El càstig era por.

La missa era molt sèria.

Els assistents no ho sabíem.

El capellà era vell.

Els nens tampoc ho sabíem.

Els corredors eren llargs.

Els que corrien fugien.

El rellotge era bonic.

Les hores eren llargues.

L'ensenyança era com era.

Els ensenyats el què som.

Els mestres.

El Crist.

El capellà.

El pupitre.

Els companys.

El llibre.

La pissarra.

La infància.

La tendresa.

La fe.

La por.

L'estima.

Tot perdut per sempre.

El resultat era un,

la jugada era perfecta.

Per saber més:
ARXIU PERSONAL D'OVIDI

Cantata "La Ciutat i la Lluna"

2009-11-21T17:34:00.002+01:00

Un dels actes organitzats al voltant de la celebració a Cocentaina de la XXII Trobada d'Escoles en Valencià de L'Alcoià-El Comtat, fou la interpretació conjunta dels alumnes de 6é de primària de les tres escoles del poble (Bosco, Real Blanc i el Convent) i els alumnes del taller de música de 1er d'ESO de l'IES Pare Arques de la cantata "La ciutat i la Lluna" al Centre Cultural El Teular el dia 26 de maig de 2009.

El treball musical conjunt dels alumnes dels tres col·legis i l'institut fou molt enriquidor, tant per a ells com per als professors que hi participàrem. Molt bonic, xè, molt bonic...

Ací vos deixe un fragment:

CONTEM ROMANÇOS

2009-11-20T09:25:00.003+01:00

Ací vos deixe, per si teniu interés, un xicotet dossier explicatiu del projecte CONTEM ROMANÇOS, EL ROMANCER, LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE I L'EDUCACIÓ PER A LA PAU.
premi innovacio alzira

per saber més:
SOTA EL PONT DE LIÓ
MALEÏDES LES GUERRES
COM HO HEM FET

JORNADES D'INNOVACIÓ EDUCATIVA "CIUTAT D'ALZIRA"

2009-11-19T18:35:00.003+01:00

L'any passat tinguérem el gran honor d'estar guardonats amb el X premi d'experiències d'innovació educativa Ciutat d'Alzira 2008, en la categoria d'educació secundària amb el projecte: "“Contem romanços: el Romancer i la violència de gènere, l’educació per a la pau i el medi ambient”. En aquestes dates es celebren les jornades d'innovació educativa a Alzira amb un interessant programa on, entre algunes destacades ponències, farem la nostra comunicació sobre el nostre projecte i el seu desenvolupament. Ací vos deixe el programa.

Dimarts 24 novembre

A les 17.30 h. Inauguració de les jornades i repartiment de materials.

A les 18.00 h. Ponència marc “Com donar classe als que no volen”, a càrrec de Juan Vaello. Presenta: Teresa Ripoll, assessora del CEFIRE d’Alzira.

De 19.20 - 20.30 h. Comunicació de l’experiència guardonada amb el X premi d’Experiències d’Innovació Educativa Ciutat d’Alzira 2008 Categoria d’Educació Secundària “Contem romanços: el Romancer i la violència de gènere, l’educació per a la pau i el medi ambient”, a càrrec de Josep Francesc Alcover Pons de l’IES Pare Arques de Cocentaina.

Dimecres 25 novembre

A les 17.30 h. Comunicació de les experiències guardonades amb el X premi d’Experiències d’Innovació Educativa Ciutat d’Alzira 2008 Categoria d’Educació Especial, EPA i Ensenyaments Especialitzats “La Geografia i Història local i cultural popular d’Alzira com a instrument d’aprenentatge per al grup de neolectors”, a càrrec de Fanny Beniel Albuixech, professora del Centre FPA Enric Valor d’Alzira i Antonio Giménez Morera, professor de la Universitat Politècnica de València.

Categoria d’Infantil i Primària (premi compartit) “Ja sé... que la nostra escola funciona”, realitzada pel claustre de professorat del CEIP Federico Garcia Sanchiz d’Alzira, director Rafael Atienza Blasco.

“A l’abast”, realitzada pel centre CRA Trescaire, director Vicent Rocher Leche.

Presenta i modera: Silvia Sifre Garcia, tècnica d’educació del Departament d’Educació de l’Ajuntament d’Alzira.

Dijous 26 novembre

A les 18:00 h. Ponència final “La lectura de las emociones, de la creatividad i del conocimiento”, a càrrec de Susana Montemayor Ruiz. Presenta: Teresa Ripoll, assessora del CEFIRE d’Alzira.

A continuació

Acte de lliurament dels Premis d’Innovació Educativa “Ciutat d’Alzira 2009”: XI premi d’Experiències d’Innovació Educativa “Ciutat d’Alzira”, IV premi d’Experiències de Foment de la Lectura “Ciutat d’Alzira” i IV premi d’Experiències Educatives per al Foment de la Igualtat entre Dones i Hòmens 2009.

Vi d’honor

Triptic Jornades Innovació 2009

per saber més:

http://www.alzira.es/alziraPublic/educacio/jornadas/innovacion
SOTA EL PONT DE LIÓ
MALEÏDES LES GUERRES

NADALA de REAL DE GANDIA

2009-11-19T14:28:00.001+01:00

Per als aprenents de dolçaina del treball monogràfic de 4rt d'ESO, ací vos deixe l'enregistrament de la NADALA (la de Real de Gandia) que estem tocant a classe. Au, aneu fent morro.

TUE TUE

2009-11-18T17:40:00.004+01:00

Aquesta entrada és per als meus i les meues alumnes. Ací vos deixe les tres veus de tue tue (la 1, la 2 i la 3). Cadascú que escolte i treballe la que li done la gana, però sobretot, la que canta a classe. També he posat les tres a la vegada. Xicons i xicones, escolteu amb molt d'amor els enregistraments (vull dir, amb més amor que orella): segur que vosaltres ho fareu millor. Vos deixe també la partitura.
p24tuetue

primera veu:

segona veu:

tercera veu:

les tres veus:

DIA INTERNACIONAL DE L'ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

2009-11-17T22:37:00.001+01:00

El proper dia 25 de novembre ja podeu estar ben segurs que algun marit insultarà o menysprearà a la seua dona, altre la farà callar d'una bufetada i malauradament algun altre la farà plorar d'una patada. Potser, si tenim sort, cap dona no s'afegirà al llarg llistat de dones asssassinades per les seues parelles o companys. I sols he nomenat la punta de llança de les nombroses xicotetes vexacions i discriminacions que sofreixen algunes dones pel fet de ser-ho: ser DONA.

NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE, EN QUALSEVOL DE LES SEUES FORMES

Ací vos deixe un material, de l' STEs INTERSINDICAL basat en música i imatges, per poder treballar a les aules amb els nostres alumnes i servir de reflexió sobre els elements que envolten aquesta lacra social.
25N2009 Musica Contra La Violencia

per saber més:
INTERSINDICAL: 8 de març
http://sites.google.com/site/contuvoz/unidades-didacticas

ILLES FLOTANTS

2009-11-16T17:08:00.002+01:00

ILLES FLOTANTS, trossos de vida que suren per aquest mar separats per tall de la casualitat, de la voluntat aliena o el desig propi, i han inventat la seua història.

D'UNA ALTRA MANERA: Individus o col·lectivitats que es desenvolupen d'una forma diferent i busquen el seu lloc en el fluir del temps.
DES DE LA NOSTRA: Un altra mirada a les cançons i melodies tradicionals, als contes i a la tradició oral, i sobretot, a la nostra necessitat de transmetre allò que ens agrada...

TRENCACLOSQUES, com sempre, ens mostren el seu camí, el de la senzillesa i el gust per les arts, el de les melodíes amb regust de poble i l'expresivitat de les seues paraules, el de fer les coses i els treballs amb un perquè darrere, un perquè raonat i que ompli de sentit i significat tots els seus treballs: si no els heu vist ni escoltat mai, de veritat que s'esteu perdent un dels grups musicals i teatrals més bonics.

I si ens endinsem en aquest treball, ILLES FLOTANTS, trobarem referències tant a la nostra cultura i a la nostra gent com a les cultures que ens envolten, i que sense saber-ho, també formen part de la nostra esència. Illes flotants, som illes flotants que suren i que es troben, comparteixen i es separen, i flotem i flotem...

A ILLES FLOTANTS tenen praparada una guia didàctica per raonar amb els nostres alumnes a partir de les seues cançons i apropar-se a altres cultures, músiques o instruments musicals.

per saber més:
TRENCACLOSQUES

SHHHHHIIIIIIISSSSSSSSSSSSS¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

2009-11-13T19:10:00.004+01:00

shhhhhhhhhhhisssssss...

Gairebé tots els habitants de la gran ciutat estan un poc sords sense saber-ho: d'ací que "presumisquen" que ja estan acostumats al soroll...

Kierkegaard va dir un dia:
-" El món i la vida sencera estan malalts. Si jo fóra metge i em demanaren consell, respondria: calleu, feu silenci"

Art Garfunkel (Conegueu aquella cançó tan famosa "Els sons del silenci"?) parlant de la música es va expressar de la següent forma:
- "De vegades pense que ara hi ha massa, so, soroll i distorsió en la vida ordinària i em pregunte on està el contingut de tot això" . I va afegir." Quan ets músic, adores el silenci perquè et dóna descans a les oïdes i ací és quan pren forma allò que vulgues afegir, allò que té algun valor. El meu enginyer de so porta una samarreta amb una foto del gran Mils Davis amb un dit sobre els llavis, invitant al silenci. Ell creia en el silenci. És com un artista que t'invita mostrant-te un gran llenç en blanc, i és aquí on comença la meua gana."

James Watt va assenyalar una vegada, encertadament, que per a les persones no educades el soroll suggereix poder. Una màquina que funciona silenciosament o sense vibracions és òbviament molt menys impressionant que una sorollosa. És interessant saber que els primers aparells a vapor dissenyats per Watt a fins del segle XVIII eren relativament silenciosos però els seus patrocinadors li van demanar mecanismes amb més soroll, perquè, d'aquesta forma, mostraven millor -així ho creien, almenys- el poder del nou invent. Aquesta idea encara segueix vigent i el cas més típic són els tubs d’escapament "arreglats" especialment -en algunes motos i autos- perquè produïsquen el major soroll possible. Els conductors creuen que són més poderosos quan més soroll fan amb les seues màquines. Ignorants. .

L'horror al silenci
"-Escolta'm -va dir el Dimoni, recolzant la seua mà sobre el meu cap -.
La regió de què parle és una lúgubre regió en Líbia ,a la vora del riu Zaire. I allí no hi ha ni calma ni silenci".

Edgar Allan Poe (Silenci)

En 1937, en una xarrada realitzada a Seattle, el músic John Cage afirmava: "Si la paraula "música" es considera sagrada i reservada per als instruments dels segles divuit i dinou, podem substituir-la per un altre terme més significatiu: organització de so" . Aquesta definició, empleada així mateix pel músic francès Edgar Encalle's, expressava la voluntat de transformar la composició musical en un lloc d'organització on tingueren cabuda tots els sons: els sorolls i el silenci. D'esta manera, la música del s.XX se va anar allunyant d'un sistema composicional que, comunament, era designat amb la metàfora de l'arquitectura.

La imatge és coneguda, Charles Ives assegut al porxe davant de sa casa, contemplant les muntanyes i escoltant "la seua pròpia simfonia".

Per a escoltar aqueixa simfonia, per a escoltar la Naturalesa es requereix el silenci de l'oïda. Amb ell es vol prestar atenció al mode en què ha de fer-se el silenci en un mateix, un requisit necessari a tota escolta.

La paraula silenci prové del llatí "silere", callar, estar callat

TROBADORS DEL SEGLE XXI

2009-11-12T16:13:00.003+01:00

Des d'un projecte COMENIUS, els alumnes dels I.E.S Eduardo Merello del Port de Sagunt i del Lycée Jean Vigo de Millau (Occitània) s'han embarcat en l'aventura de realitzar una pel·lícula basada en la llegenda del trobador Guillem de Cabestany.
…Conta la llegenda que en els temps de la Corona d’Aragó aquest trobador, va ser assassinat a les mans del marit del seu amant. Però no només això. Una vegada mort, el seu assassí li va arrencar el cor i l’hi va donar a menjar a la seva esposa, qui al descobrir després que es tractava del cor del seu estimat decidir llevar-se la vida. Aquesta llegenda del segle XII, conten que va anar de boca en boca per tots els regnes de la Corona d’Aragó que, per aquell temps, tenia un mateix rei per a tots aquests territoris,i d'entre els quals figuraven també Sagunt i la ciutat francesa de Millau…

Els dos centres han treballat conjuntament en els diferents treballs per dur avant el projecte. I amb ells ha col·laborat el grup valencià TRENCACLOSQUES.

per saber més:

http://jeanvigoeduardomerello.blogspot.com/

TRENCACLOSQUES

VALÈNCIA, ISTAMBUL, TESSALÒNICA, KABUL

2009-11-10T10:56:00.001+01:00

Ací teniu un projecte interessantíssim de l'associació Mapasonor.Em sembla un treball en la línia que han d'anar els nous horitzons de l'educació i els reptes per explicar el nostre món i la nostra cultura als alumnes, més enllà de mites, barreres i panflets. Excel·lent projecte i molt necessari.

El músic Efrén López, exintegrant del grup L’Ham de Foc, viatja per Turquia i Grècia a la recerca de les tradicions que marquen la seva música. En el viatge, Efrén conversa i toca amb diferents músics representatius de la música tradicional d’aquestes zones, fent evidència de les similituds, no només musicals, entre les tradicions de tota la Mediterrània i més enllà.

“La proximitat de Grècia amb Turquia ha permès durant anys moviments migratoris entre un lloc i l’altre. A principis del segle XX, persones gregues que tornaven després d’haver viscut a Turquia, portaven ritmes i melodies d’origen turc, i els utilitzaren per criticar la seva precària situació.”
“Aquests intercanvis faciliten la creació de propostes conjuntes en què cadascú aporta el que és originari de la seva cultura”.
“L’enriquiment que suposa la immigració de persones de diferents ètnies i cultures en un mateix territori: es generen espais de convivència que suposen un enriquiment important tant de la cultura d’acollida com de la originària de cadascú”.

PER SABER MÉS:
MAPASONOR
http://www.efrenlopez.net/

CONSTRUINT LA CULTURA POPULAR

2009-11-09T11:49:00.004+01:00

Els projectes de Mapasonor són produccions audiovisuals, generalment en format documental, sobre temes relacionats amb els drets humans i la l’educació per la pau o produccions artístiques.

“D’Es Castell a Sa Pobla” és un viatge musical a Mallorca i a Menorca amb Toni Torrens i Miquel Ametller.

Aquests dos dinamitzadors culturals visiten una multitud de persones que, des de l’anonimat, treballen per forjar la cultura popular.

La idea clau del documental és que la cultura popular és un organisme viu i ric, i és una eina de progrés si és construïda pel poble.

Cal que les comunitats humanes, lluny de complexes, confiïn en la seva pròpia cultura i sentin com a responsabilitat individual el construir-la dia a dia.

En canvi quan la cultura es controla des dels òrgans de poder o des de l’imperi del mercat deixa de ser una eina de progrés per esdevenir profundament conservadora.

PER SABER MÉS:
mapa sonor

EL VIATGE D'ALEXANDROS

2009-11-09T11:37:00.003+01:00

Els dies 30 i 31 d'octubre i l'1 de novenbre es va dur a terme la Fira de Tots Sants de Cocentaina. Per als qui no conegueu aquesta fira, és la fira més antiga del País Valencià, i que a hores d'ara acull als carrers del poble la fira d'animals, el soc àrab, el mercat cristià, la fira de maquinària agrícola i industrial, fira tradicional, atraccions infantils, fira de turisme,... en fi, tot el poble és una fira.
Cocentaina és un indret ideal per acollir un esdeveniment al voltant del món medieval, pels seus carrers i places, que fan que siga molt bonic el passeig (sobretot quan no hi ha tanta gent).
De fet, el que pense que més destaca i més interès alça entre el públic en general són el mercat cristià i el soc àrab. Al voltant d'ells hi han una sèrie d'actuacions que omplin de música i teatre carrers i places engalanats amb penons, teles i banderes.
I vull parlar d'un d'aquestos espectacles que s'han dut a terme al palau comtal: EL VIATGE D'ALEXANDROS.
Als meus alumnes, a l'institut, sempre els intente "punxar" per a que participen directament en la fira, integrant-se en ella, i no sols com a espectadors i consumidors. Pense que és molt bonic que la gent del poble, les associacions i entitats aporten el seu gra a la festa, i que la fira siga per a elles un motor de creació de propostes culturals i artístiques amb sentit,clar està. És molt bonic veure al programa d'una Fira tan important com la de Tots Sants, que la gent del poble són part important de la gestació de la festa.
Una d'aquestes associacions que ha aportat el seu espectacle a la Fira ha estat la colla de dolçaines i tabals MALPASSET.
Dugueren a terme l'espectacle EL VIATGE D'ALEXANDROS: en ell ens conten la història d'Alexandros, un jove grec, que a les seues terres toca l'aulos doble, i que en el seu viatge cap a occident amb uns comerciants catalans arriba a terres valencianes i coneix la dolçaina. Amb ella com a instrument, acaba les seues dies a Cocentaina, entre la seua gent on ja és un més.
Es va notar que hi havia molta feina i molt ben feta al darrere de l'espectacle. La música, original de Francisco Valor, anava com anell al dit al que passava a l'escenari: a les pases dels ritmes trencats, les dolçaines emmarcaven un text i una història molt ben narrades i escrites. Els músics de la colla MALPASSET interpretaren amb molt de posat els seus papers de comerciants i navegants, sobretot Alexandros (David Pascual), integrant perfectament l'actuació amb la interpretació musical de cadascuna de les peces. Una proposta ben feta i amb sentit. Ací vos deixe dos videos de l'obra i la seua fitxa tècnica:

DOLÇA FIRA

"El Viatge d'Alexandros"

Música original i d'estrena de Francisco Valor Llorens
Guió: Pablo León Vidal
Direcció artística: José Miguel López
Direcció Musical: Francisco Valor Llorens
Narració del text: Gabriel Francés Reig

Actor: David Pascual Bonet

COLLA DE DOLÇAINES I TABALS MALPASSET

si voleu saber més:
http://malpasset.blogspot.com/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fira_de_Tots_Sants_de_Cocentaina
http://va.cocentaina.es/ver/1274/Fira-2009.html

MENJARS AL LLIT, SOMNIS A LA TAULA, d'ARTHUR CARAVAN

2009-11-05T22:16:00.004+01:00

Ací vos deixe unes quantes versions de la cançó "menjars al llit, somnis a la taula", del grup alcoià ARTHUR CARAVAN. Anem a intentar que siga la base per a una proposta a l'assignatura de Patrimoni Musical Valencià, de 1er de Batxillerat. Si no els conegueu, ara teniu una oportunitat d'escoltar com juguen amb una cançó seua excepcional en diferents escenaris.

Acústic a un terrat...

Cardedeu, al festival Tastautors 08

Al teatre la Clau de L'Alcúdia...

i ací vos deixe una entrevista amb el seu cantant, Pau Miquel Soler

per saber més:

http://www.myspace.com/arthurcaravan

descarregueu-se el seu disc debades (punxeu ací damunt)

ERIK, EL MUSICAL

2009-11-05T17:14:00.005+01:00

L'altre dia vaig escoltar a algú dir que no és possible aprendre sense emocionar-se. I aquesta màxima té en ERIK, EL MUSICAL un dels seus màxims exponents.

Tal i com diu el seu nom, ERIK EL MUSICAL és un musical dut a terme per alumnes i professors de l'IES Violant de Casalduc de Benicàssim.

Ells i elles han creat i desenvolupat la història, la d'Èrik, un xicon que es queda al marge en un món que segueix el seu camí, i que no és res nou per a tots els qui convivim diàriament en un centre educatiu. Fàcilment els espectadors identifiquem a Èrik i no podem fugir d'identificar "Èriks" al nostre voltant.

Ells i elles han composat i interpreten en directe tota la música. I no es tracta d'una música que acompanya i esdevé en un segon pla, no, sinó que s'erigeix en protagonista juntament amb la història per l'encertat tractament escènic i ubicació de la formació instrumental i el cor, així com el bon fer en la composició i tractament musical de cadascuna de les escenes: el joc de llums i la constant aparició i desaparició dels músics, l'encertada i arriscada disposició dels cantants del cor, i com no, unes magnífiques i ben cuidades cançons i interpretacions per part de tots els músics i cantants.

Ells i elles, els actors i actrius protagonistes, actuen i ballen, i vull fer especial esment en les coreografies dels protagonistes. Agrada veure el que un bon treball, esforç, implicació i gust pot arribar a fer amb uns alumnes des d'un aula de música d'un IES. Uns moviments a l'escena cuidats i plens d'energia, delicats per moments i apoteòsics en altres, totalment integrats en allò que ens estan contant i la música que els genera. I una interpretació per part dels protagonistes que ens sorpren a cada moment per les seues veus,els seus moviments i les seues interpretacions.

I no és aquest el primer musical amb que ens sorprenen des del departament de música de l'IES Violant de Casalduc de Benicàssim. Fa tres anys s'embarcaren en la seua primera producció musical: FILLS DE KASSIM. D'aquest musical no parlaré ara, i sols vos diré que si alguna vegada el pose als meus alumnes a classe, sempre acaven aplaudint de forma impulsiva i preguntant-me si no son professionals, que el que han vist té molt de nivell, i sobretot, preguntant-me quan en farem nosaltres un, de musical, que ells volen també cantar i ballar com els de Benicàssim...

L'equip de professors que conformen el departament de música de l'IES Violant de Casalduc, Elena Llopis, Jordi Vilarroya i Edu Roselló formen un dels departaments de música més potents que tenim per les nostres terres (d'altres terres no puc parlar per desconeixença), i sempre que em diuen que estan preparant alguna cosa, jo també, com els meus alumnes, voldria participar...

I estem de sort, ja que comença la gira del musical. Esteu atents a la seua pàgina web, i busqueu per on van a actuar al llarg d'aquest 2009-2010, i si teniu oportunitat, no falteu a la seua representació. I si no podeu anar-hi, des de la plana web podeu comprar el musical en DVD: IMPRESCINDIBLE.

erik el musical

presentació de MUSIQUERIES

2009-11-04T10:54:00.002+01:00

El proper divendres, 6 de novembre farem la presentació a L'Alcúdia (la de la Ribera) del nou treball de Dani Miquel, el Cantacançons. El disc, millor dit, el llibre-disc, s'anomena "MUSIQUERIES", i consta d'un CD amb l'enregistrament en directe de la seua actuació al Teatre La Clau,de L'alcúdia, i un llibre amb les lletres de les cançons i propostes per a que les mares i els pares puguen jugar amb els xiquets a partir de les cançons del disc. Més endavant faré una ressenya del disc.

Dani em va demanar d'escriure unes paraules per al disc sobre la música infantil. Ací vos deixe el que hi vaig escriure:

A les escoles, els mestres i les mestres han fet una bona tasca de difusió del cançoner infantil valencià, ensenyant als xiquets i les xiquetes el que abans no feia falta, les seues cançons. Però poques vegades aquestes cançons tornen als xiquets, ja que han perdut la funcionalitat, o l’han canviada. Ja no els són “útils”, ja que les ocasions per a les que eren cantades ja no es donen. Cada cançoneta servia per a alguna cosa, i tenia el seu moment.

Així, en el canvi de la societat tradicional a l’actual societat global ens hem deixat moltes coses al darrere: d’entre elles els xiquets i xiquetes dels nostres pobles omplint els carrers de jocs, cançons i vida (ara tenim cotxes, sorolls i la pressa, molta pressa). És així que hem perdut la major part dels espais i moments en que més netament es produïa la transmissió d’aquestes cançons i jocs. I no sols ja no es canten, sinó que al no estar vives, els xiquets tampoc s’inventen noves cançons que van regenerant i actualitzant el repertori.

A més, els nous referents per als més menuts venen donats des del gran emblema d’aquesta societat de consum, la televisió: Disney, los Lunnis,... la llista és llarga, i el temps dels pares per als fills, més be escàs.

Amb aquest panorama, tots i totes hem de fer un pas endavant per evitar que una part molt important de la nostra cultura siga substituïda per referents exportats i reclosa sols als cançoners: les mares i els pares han de fer un esforç per envoltar la infantesa dels seus menuts de les cançons del seu poble, fer memòria o preguntar, si no les recorden. I cantar-les, que els vostres fills i filles vos les escolten: és la millor garantia de que les aprendran i no les oblidaran. Sou el millor mestre que poden tindre.

La presentació del disc és el divendres, dia 6 de novembre de 2009 a les 20:00h en la casa de la cultura de l'Alcúdia.

per saber més:
danimiquel

IV SEMINARI D'ETNOMUSICOLOGIA

2009-11-02T15:08:00.003+01:00

L'associació valenciana de Musicologia organitza el IV seminari d'etnomusicologia, amb el títol: LES MÚSIQUES DE LA GLOBALITZACIÓ. Les xarrades tindran lloc al museu de belles arts de Castelló els dies 11, 12 i 13 de desembre de 2009, i amb elles, s'acostarem a les músiques Persa, Nipona, Argentina i de la Índia de la ma de Majid Javadi, ntèrpret i especialista en música persa, Enrique Cámara, professor d’Etnomusicologia de la Universitat de Valladolid, Horacio Curti, mestre de Shakuhachi i Professor d’Etnomusicologia en l’Escola Superior de Música de Catalunya i Fernando Díez, intèrpret i especialista en música india.

Si voleu saber més:
avamus

TALLER DE MÚSICA VALENCIANA DE TRANSMISSIÓ ORAL : dirigit per Miquel Gil amb la col·laboració de músics especialistes.

2009-10-30T16:22:00.004+01:00

Els tallers d'MTO valenciana pretenen omplir un buit: el de la formació dels músics que treballen amb altres llenguatges en les formes del codi musical tradicional valencià. Un patrimoni musical que, malgrat la seua riquesa, varietat i vàlua, no ha estat molt afortunat a l'hora d'adaptar-se al seguit de ràpids canvis que ha portat la societat industrialitzada (des del naixement de la ràdio fins als programes P2P i l'mp3).

El plantejament amb què arrenca el curs és explicar aquest codi des d'una perspectiva oberta i sense complexos. Perspectiva que, des del seu medi natural –la Mediterrània–, entén i accepta tant les noves etiquetes comercials que descriuen la diversitat musical actual (world music, música ètnica, folk, roots, d'arrel, de recuperació, etc.) com les diferents realitats internacionals (jazz, pop, rock, música electrònica, hip hop, etc.).

De fet, un dels objectius prioritaris del curs és retornar-li el dinamisme i la capacitat d'absorbir elements aliens, característiques que sempre li han sigut pròpies, com ocorre amb qualsevol música viva. La permeabilitat a noves influències forànies i l'habilitat per a assimilar-les ha sigut, des de sempre, una estratègia exitosa per a la música tradicional valenciana, estratègia que en l'actualitat es tradueix en un repertori ric i variat.

No hauríem de reduir el patrimoni musical a un conjunt de supervivències, com més pures i arcaiques millor, sinó entendre'l com un corpus viu i en constant evolució. Formar noves generacions de músics, i, per què no, també d'oients, coneixedors del seu patrimoni musical. Tornar a traçar els camins musicals que en el passat només transitàrem els valencians i que en la societat global actual poden aportar-li un plus d'originalitat. Retornar-li la funcionalitat social i una salut que es mereix i que altres músiques, no tan llunyanes, han conservat, com n'és el cas del flamenc a Andalusia, el fado a Portugal, el tango argentí, la música grega i turca o la del sud d'Itàlia.

Coordinat per Miquel Gil (teoria general).
Amb la participació de Tobal Rentero (corda), Elies Fuster (percussió), Eduard Navarro (aeròfons) i Spiros Caniaris (modes orientals).

per saber més:
http://www.octubre.cat/

PREMI AL MILLOR PROJECTE PER REALITZAR UN DOCUMENTAL ETNOGRÀFIC ESCOLAR

2009-10-30T16:08:00.003+01:00

A la comarca de Sobrarbe, situada al nord de la província d'Osca i formada per 19 municipis (entre tots són quasi 8000 habitants) es celebra la VIII Muestra de Documental Etnográfico de Sobrarbe entre el 9 i el 18 d'abril de 2010.

D'entre les moltes activitats i premis que hi formen part de la mostra, m'ha cridat l'atenció el "premi al millor projecte per realitzar un documental etnogràfic escolar". Em sembla una molt bona iniciativa per fomentar entre els alumnes, i la comunitat educativa en general, la mirada cap a les nostres formes de vida i de treball, i fomentar la seua investigació, recuperació i difussió.

Tampoc estarà mal passar-se per aquella comarca en les dates del Festival. Té molt bona pinta.

per saber més:
http://www.espiello.com/
http://www.sobrarbe.com/

LA IMPROVISACIÓ MUSICAL I EL LLENGUATGE

2009-10-29T19:54:00.007+01:00

La música és un llenguatge. Aquesta afirmació tan evident cal que siga ben entesa pels alumnes, ja que és un pas previ per poder "voler" comunicar-se amb aquest llenguatge, voler fer música. I que aquesta música s'expresse d'una forma coherent.
Una forma senzilla d'entendre aquest concepte és la de fer una analogia de la construcció musical amb la construcció del llenguatge escrit o parlat.
I en aquest sentit, sobretot amb els alumnes de Batxillerat, comencem per llegir, analitzar i parlar sobre aquest text d'Emilio Molina, del Reial Conservatori de Música de Madrid, publicat a la revista Eufonia (abril 1998 nº11).
En ell, l'autor, mitjançant una conversa entre dos amics, ens explica de forma senzilla i didàctica l'estructuració de la música com a llenguatge, i de com és i caldria que fora l'ensenyament musical.

La Improvisacio i El Llenguatge Musical

Per veure'l en gran, polseu Fullscreen.

XARRADA SOBRE CREATIVITAT de Sir Ken Robinson

2009-10-26T08:46:00.001+01:00

L'havia vist ja fa temps, però no he pogut resistir-me de mostrar la conferència oferida l'any 2006 en Monterey, a Califòrnia, per Sir Ken Robinson, una persona de reconegut prestigi en el desenvolupament de la creativitat, la innovació i els recirsos humans.

Ací ens expresa les seues idees sobre la immensa creativitat de l'esser humà, des de la seua infantesa, i l'efecte que l'educació te sobre eixe potencial creatiu com un procés negatiu que mata la creativitat.

En una entretinguda exposició ens parla de crear un sistema educatiu que cultive la creativitat.

Al llarg de la xarrada toca tres temes relacionats amb l'educació:

1.- L'extraordinària evidència creativa de l'esser humà.
2.-Ningú sap el que passarà al futur, ni tan sols en uns minuts, però estem formant personetes que viuran en eixe futur.
3.- L'extraordinària capacitat dels xiquets i xiquetes per innovar, i com no aprofitem eixe talent.

I també, tres coses que hem de saber sobre la inteligència:
1.- La inteligència és diversa, pensem en el món de totes les formes en que l'experimentem.
2.-La inteligència és dinàmica, el cervei no està compartimentat.
3.- La inteligència és diferenciada, cada personeta te un talent diferent.

Ell manté que els xiquets i xiquetes són creatius i no els importa equivocar-se, s'atreveixen fins i tot en allò desconegut, i després fan un altra cosa. Però el sistema educatiu els mata la creativitat, ja que no s'admet l'error. Tot el sistema està basat en la prohibició i la correcció de l'error.

Sostiene que los niños son creativos y no les importa equivocarse, se atreven hasta con lo desconocido, y luego siguen a otra cosa. Pero el sistema educativo les mata la creatividad, porque no se admite el error. Todo el sistema está basado en la prohibición y la corrección del error.

MITOSIS I SHAKIRA

2009-10-26T08:20:00.001+01:00

El company del departament de Ciències Naturals, Toni Barceló, m'ha mostrat aquest vídeo per explicar la mitosi en 4rt d'ESO com un recurs per a aprendre's una cosa que pot ser molt avorrida.

Tots sabem que un bon sistema memotécnic per a aprendre moltes dades és fer que estes rimen i cantar-les. Quelcom que es feia abans en molts col·legis, per cert.

En Institut Pedagògic Luís Beltrán Prieto Figueroa en Barquisimeto , a Veneçuela, continua amb esta tradició, però adaptant-la als nous temps. Res d'avorrides i insípides cançons per als alumnes. Si vols aprendre el que és la mitosi, un tema de Shakira.

L'AUCA DE JAUME I

2009-10-22T14:53:00.004+02:00

En el 800 aniversari del naixement del Rei Jaume I, des de l'IES Pare Arques de Cocentaina creàrem una auca per mostrar els moments més nomenats de la seua vida, a l'estil dels vells romancers que anaven de poble en poble contant grans històries. En aquest cas, comptarem amb les il·lustracions de Sílvia Faus, els textos de Susanna Francés i Vicent Luna, les veus en off de les alumnes Marta Martí i Berta Castelló i la col·laboració de totes i tots els qui formem part del taller de la Trobada d'escoles Valencianes de l'IES Pare Arques. El que veieu és una animació basada en l'auca original.

si voleu saber més:
http://www.escolavalenciana.com/
http://trobadesalcoiacomtat.cat/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_el_Conqueridor

SOTA EL PONT DE LIÓ

2009-10-21T18:20:00.003+02:00

Treball dels alumnes de 3er d'ESO de l'IES Pare Arques de Cocentaina. Basat-se en un romanç, Sota el pont de Lió, els alumnes han adaptat la història per emmarcar-la en la seua comarca, El Comtat. El seu treball al llarg d'un trimestre ha estat composar i enregistrar la banda sonora a l'aula de música de l'institut, així com interpretar els personatges en el muntatge. Als crèdits podem escoltar el romanç original en la versió de Miquel Gil i Lídia Pujol

MALEÏDES LES GUERRES

2009-10-21T18:17:00.006+02:00

Treball dels alumnes de 3er d'ESO de l'IES Pare Arques de Cocentaina. Basat-se en un romanç, el comte d'Estela, els alumnes han adaptat la història per situar-la en l'actualitat, al començament de la guerra d'Iraq. el seu treball al llarg d'un trimestre ha estat composar i enregistrar la banda sonora a l'aula de música de l'institut, així com interpretar els personatges en el muntatge. Als crèdits podem escoltar el romanç original en la versió del grup valencià TRENCACLOSQUES

JOAN PELLICER: L'AMANT DE LA MARIOLA

2009-10-20T20:55:00.007+02:00

Aquest vídeo és un homenatge que des del projecte RECICLA L'ESCOLA de l'IES Pare Arques de Cocentaina hem fet al metge etnobotànic Joan Pellicer, l'amant de la Mariola. A partir d'unes magnífiques fotografies de la Serra de Mariola de Josep Durà i amb la música del disc Triquilisò, de Dani Miquel, s'han seleccionat els textos escrits per quatre alumnes, Sara Portela, Sílvia Payà, Hipòlit Borràs i Cristian Sellés. En aquestos textos fan referència a la Serra des de diferents punts de vista: paisatge, natura, vida, convivència, sostenibilitat,... . A més dels textos dels alumnes, en podeu escoltar altres d'escriptors com Joan Valls, Enric Valor o el mateix Joan Pellicer.

per saber més:
http://reciclalescola.blogspot.com/
www.danimiquel.es

JA FALTA MENYS PER TINDRE EL DVD DE LA TROBADA com sona l'eso DE L'ANY PASSAT

2009-10-20T06:55:00.006+02:00

Ací teniu un avanç del concert de l'any passat de la Trobada COM SONA L'ESO a Dénia: "SENYORES I SENYORS...AMB TOTS VOSTÉS...BANDA I CORS de COM SONA L'ESO AMB NACH i LA GOSSA SORDA"

per saber més
www.comsonaleso.com

CONTEM ROMANÇOS: com ho hem fet

2009-10-19T11:57:00.006+02:00

Ací podeu veure un recull d'imatges de com hem anat realitzant tot el treball de composició i enregistrament dels romanços.